Mariona Rebull

La visibilització de la violència obstètrica s’ha anat obrint pas en el debat públic fins a arribar també al món del teatre. I ho fa a través de Malparida, una obra de Laura Verazzi dirigida per Ángela Palacios en la que Martí Costa, Lis Moreno i Carla Torres encarnaran els diferents protagonistes d’aquesta històries en papers emocionalment exigents i molt ben resolts. Ens trobem davant d’una jove parella que acaba d’estrenar paternitat. No obstant, la esperada no arriba. Hi ha alguna cosa distant, dolorosa, encallada entre la Isabel (la mare) i el Gabriel (el seu fill) que acabarà arrossegant fins al precipici la relació amb l’ Amador (la parella). Enmig d’aquesta situació, la Blanca, una amiga d’Isabel que ha decidit […]

En su habitual línea subversiva, la compañía Els Joglars nos presenta su última obra ¡Que salga Aristófanes! que se personifica como un alegato a la libertad de expresión. Ciertamente, es difícil en nuestros tiempos poder abrir la boca sin ofender, sin que nadie se sienta excluido o, por el contrario, incluido allí dónde no quiere estar. En el formato de comedia y humor, veremos como un profesor de clásicas – ya chochón– pondrá un centro de reeducación patas arriba con su mundo medio real – medio imaginario. Un centro de reeducación, sí, como lo escuchan. Un reformatorio donde inculcar lo políticamente correcto. ¿No es esta denuncia un gesto valiente hoy en día? Sí, pero también autocomplaciente para quien viene a […]

La proliferació de coach, teràpies alternatives, gurus, pensament positiu i experts en felicitat mereixia una obra com Teràpia integral. En aquest espectacle, basat en un curs d’elaboració de pa, tots els ingredients tenen la seva equivalència i el seu símil en el món dels traumes. Alhora també els protagonistes de l’obra duen al curs alguna ferida interna que resoldre. I aquesta ferida, òbviament, és també la nostra: el pas del temps, dubtes existencials, mals d’amor i sexualitat frustrada. I en la mesura que vagin elaborant el pa ­– amassar, esperar, utilitzar la massa mare – aquests traumes aniran aflorant. Però no només els dels alumnes. Aquí, de traumes n’hi ha per donar i vendre. I fins i tot el que […]

Les bones persones també maten. O potser, les bones persones covardes. O potser, les bones persones covardes i acorralades. O qui sap si qui mata pot ser realment mai una bona persona. Qui ho pot saber? El cas de Jean-Claude Romand, que va assassinar a la seva família quan es va descobrir que duia mentint tota la vida, va ser un cas sonat. I òbviament, que el reconegut autor francès Emmanuel Carrère li dediqués un llibre – L’adversari – va ampliar la ressonància d’aquest tràgic esdeveniment que va tenir lloc l’any 1993. Ara L’adversari arriba al teatre amb un format brechtià on el narrador – Pere Arquillué – representa principalment l’escriptor francès així com també, de forma secundària, personatges de […]

Arthur Miller ha sigut un dels dramaturgs més implicats en la política dels Estats Units. El qüestionament del somni americà o la crítica al capitalisme han travessat les seves obres més icòniques. Segurament Mort d’un viatjant sigui la més coneguda i reconeguda però no per això podem passar per alt les crítiques punyents que Miller va dedicar a Tots eren els meus fills. En aquesta peça, ara dirigida per David Selvas, tenim l’oportunitat d’endinsar-nos ens fets reals que són només una mostra de l’avarícia humana: en un context de guerra mundial un home de negocis ven peces bèl·liques defectuoses que causen la mort de més de vint joves. Els detalls els anirem coneixent en una història situada al jardí d’una […]