Júlia Duran

Escenes d’una separació, a partir de l’univers de Secrets d’un matrimoni d’Ingmar Bergman, arriba convertida en una peça íntima i contemporània gràcies a la dramatúrgia fina, però carregada de significat d’Eva Pauné Martínez i la direcció sensible de Mercè Vila Godoy. Les actrius Patricia Bargalló, Mar Pawlowsky i Eric Balbàs construeixen un espai honest i proper on el pes recau, encertadament, en la paraula, els silencis i la veritat interpretativa. El text ha sabut captar ben bé l’essència de les relacions que es trenquen, però també de tot allò que, malgrat la ruptura, continua latent. Té moments d’una intensitat interpretativa i d’una força emocional que inevitablement commouen. Les dues intèrprets desprenen una química tan real i orgànica que en cada […]

Abecedari es presenta com una proposta escènica intel·ligent i delicadament construïda, que convida l’espectador a endinsar-se en un univers on el pensament, la memòria i el llenguatge esdevenen matèria teatral. Una obra que planteja, en primera instància, preguntes profundes: què queda d’algú quan ja no hi és? I què passa amb aquella saviesa íntima i popular que desapareix amb la persona? El text, d’entrada, pot generar certa distància per la seva densitat intel·lectual. No obstant això, a mesura que avança l’obra, esdevé cada cop més accessible i seductor. Des del primer instant, s’evidencia el potencial de les seves creadores per generar una atmosfera que t’atrapa i no et deixa anar fins que l’obra acaba. La dramatúrgia juga amb la barreja […]

Germans de sang, al Teatre Condal, torna a escena com un d’aquells musicals que demostren per què alguns clàssics continuen interpel·lant el present. La història dels dos germans bessons separats en néixer segueix colpint per la seva capacitat de parlar de desigualtats socials, d’atzar i de decisions que marquen vides senceres. Tot i començar pel desenllaç, el relat manté intacta la tensió emocional i condueix al públic cap a un final tan conegut com inevitable. La direcció de Daniel Anglès opta per una mirada contemporània, respectuosa amb l’essència de l’obra però allunyada de la nostàlgia paralitzant. La posada en escena és clara i funcional, amb una escenografia austera i un vestuari suggeridor que permeten que el pes recaigui en els […]

Desaparellats, a l’Espai Texas, és una comèdia que utilitza la fantasia com a mirall per parlar d’un tema tan universal com fràgil: la vida en parella. A partir d’una situació inesperada, l’obra posa en joc els dubtes, les renúncies i les preguntes que apareixen amb el pas del temps dins d’una relació, combinant humor àcid i moments de lucidesa emocional. El text de Ramon Pardina destaca per uns diàlegs vius, plens d’ironia i referències properes, que connecten fàcilment amb el públic. Tot i que la ciència-ficció no és un gènere que habitualment associem al teatre, resulta especialment engrescador trobar una peça que l’integri de manera tan natural i versemblant. La direcció de Roc Esquius aposta per una posada en escena […]

Si el teatre Tívoli ja desprèn per si sol una aura de majestuositat pròpia dels grans teatres d’altres temps, l’escenografia d’aquesta superproducció del Fantasma de l’Òpera ens submergeix completament en el París de mitjan segle XIX. L’escenari giratori, els vestuaris minuciosament detallats i un atrezzo d’una elegància exquisida converteixen cada escena en una autèntica pintura viva. A tot això s’hi afegeixen jocs de llums, efectes visuals sorprenents i fins i tot alguns trucs de màgia subtils que mantenen l’espectador immers en una atmosfera d’intriga, misteri i emoció constant. La direcció artística sap equilibrar amb gran sensibilitat els moments de tensió i foscor amb instants més lleugers, on petits tocs d’humor alleugereixen la intensitat dramàtica i permeten respirar abans de tornar […]