Jordi Iglesias

Una puesta en escena mínima pero claramente intencionada y efectiva para un gran texto. Àlex Rigola vuelve a traer al teatro una obra de Roberto Bolaño y apuesta para dejar todo el protagonismo a las palabras, el cual se traslada a las voces sobre el escenario. Una propuesta que nos obliga a ponernos en la incómodo piel de una rata, a sentir su mundo donde lo raro es lo normal, la fiebre es la salud, el veneno es la comida a través de sus ojos, de su gusto, de sus orejas, de su olfato, de su tacto… y por si algún espectador se despista en algún momento, una rata muerta de tamaño humano sobre el escenario blanco. Aun así la […]

El hombre de las máscaras en Barcelona, Felipe Cabezas, y el exquisitamente impresentable Pere Cabaret firman este divertimento, un viaje imposible para revivir algunos de los referentes de la literatura romántica y fantástica del siglo XIX. Por unos días Sala Fènix se transforma en una misteriosa nave con ambiente de cabaret decadente y festivo, tripulada por unos personajes de lo más extraños, con unas estética que podría ser salida del imaginario de Tim Burton y un repertorio de habilidades en artes escénicas admirable. Escenas de teatro gestual, de máscaras, de objetos… algunas realmente inspiradas, ligadas entre sí con escenas musicales a coro. Si buscas pasar un buen rato en clave de humor y, sobre todo, si buscas algo diferente… déjate […]

Senalló, soll, fitorada, tudar, xulla, sagí, saïm, xueta, quartó, capolar, perxades, llobades, roïssos, rapar, sòtil, torcar, llenegar, xerec… Totes aquestes paraules les escoltareu a Acorar, aquesta perla que ha regalat Toni Gomila al món. Plantejat com un monòleg, reviu el ritual de la matança per repassar el microcosmos que conforma la societat mallorquina. Una societat on la condició d’insularitat feia que les coses canviessin molt a poc a poc i les tradicions imperessin en les relacions socials. Una societat on el ràpid progrés arengat pel turisme de masses ha fet evolucionar convulsament i amb no poques contradiccions. Bé, una mica com a tot arreu però a la mallorquina manera. Una interpretació convincent i sentida, una posada en escena sòbria i […]

Pere Riera, autor i director de Barcelona, diu: «aquesta obra vol ser un acte de sentit reconeixement a tots aquells que van viure i somriure quan el cel va omplir-se de voltors durant aquells tres anys de ràbia». Doncs vull donar fe que aconsegueix ser-ho. I ho fa d’una forma magnífica, amb molt d’ofici a tots els nivells, des del text a les interpretacions. Tot això recolzat per una producció potent que permet -entre altres- recrear amb realisme l’interior d’una casa benestant d’aquella Barcelona cruelment bombardejada pels feixistes. El resultat connecta emocionalment amb el públic de principi a fi: deixa anar algun somriure amb el començament costumista, serra les dents a mesura que enfila el drama i treu discretament el […]

Els homes i les noves tecnologies de la comunicació. No ens suposa el dilema l’ou i la gallina, però ens en planteja molts altres pels canvis que suposen o poden suposar. I més en moments com l’actual on es sumen voluntats transformadores només amb un click. És un punt de partida interessant i centrar l’acció en una tenda d’Apple un encert sorprenent. Les actuacions són bones. El problema és el text: Comença molt bé, però es trenca el fil a mitja obra i perd la connexió amb el públic. Cal dir que ens ofereix algunes bones escenes sobretot a la primera part, però és per aquest motiu que te’n vas amb el regust del que podria haver estat.