Iván F. Mula

La irrupció de noves personalitats en el panorama teatral sempre és una bona notícia, especialment, quan es tracta de creadors joves i amb talent. En aquest sentit, el debut escènic d’Oriol Puig com a dramaturg i director és notable per diversos motius. Primer, perquè aborda una història rellevant, complexa i actual, i la tracta amb la delicadesa i la profunditat que mereix. En segon lloc, perquè (per edat) coneix el llenguatge dels joves, el seu univers, la seva relació amb el món, i sap com traslladar-ho a la ficció sense paternalismes, de forma fresca i versemblant. Per últim, perquè ho fa amb senzillesa, sense artificis, donant el protagonisme a la trama i els personatges, amb la complicitat de tres intèrprets […]

Julio Manrique fa temps que ha demostrat el seu talent com a director (El curiós cas del gos a mitjanit), fins i tot, portant a escena textos clàssics (L’ànec salvatge). Després dels bons resultats amb Ibsen, ara ha optat per aquest Txékhov, amb un muntatge que destaca pel seu bon gust i una clara aposta pel naturalisme contemporani. En aquest cas, el text del dramaturg rus ha estat molt lliurement adaptat per Marc Artigau, Cristina Genebat i el mateix Manrique per apropar-lo als temps actuals. La proposta és ambiciosa i, a la vegada, íntima. És fàcil connectar amb el seu univers i les interpretacions són bones, especialment, les de les tres germanes (Genebat, Maria Rodríguez i Elena Tarrats) però, en […]

En temps d’espectacles pamflet i polarització ideològica, qualsevol obra que, a més de defensar una causa justa, contingui totes les seves contradiccions, dubtes i autoparòdia, no només aporta autenticitat i refresca el panorama, també demostra valentia i intel·ligència. És per això que, després de la divertida Cobi Curro Naranjito, el nou xou de The Feliuettes suposa un pas endavant cap a la maduresa artística de la companyia. Sense perdre els seus trets característics ni la seva personalitat còmica, Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau proposen un cabaret d’humor feminista, reivindicatiu i punyent que, amb enginy i mala llet, ataca on cal fer-ho al mateix temps que se’n riu de les pròpies incoherències que elles poden haver experimentat com […]

Tot i que ja feia mesos que aquest projecte havia començat a gestar-se, el triomf de Marta Aran als Premis Max emportant-se el guardó en la categoria de Millor Autoria Revelació per Els dies mentits, va augmentar l’expectativa davant la seva nova estrena. Sempre és bonic veure el naixement a temps real d’una creadora que promet convertir-se en un nom important dins de la indústria catalana. Des de la seva faceta d’actriu a la Companyia Arcàdia, passant pel seu debut com a directora i dramaturga amb La noia de la làmpada, podríem dir que La segona Eva és, en certa manera, la confirmació del seu talent. Aran demostra amb aquest muntatge que ha crescut en experiència, visió escènica i efectivitat. […]

La importància del Smiley original residia, principalment, en utilitzar els mecanismes habituals de la comèdia romàntica cinematogràfica posant a dos joves homosexuals en els rols protagonistes, fent-los viure la història en primera persona i no relegats, com de costum, a un simple acompanyant o alleujament còmic. D’aquesta manera, Guillem Clua visibilitzava i normalitzava un col·lectiu que mereixia trencar aquest sostre de vidre i oferia al públic gai una ficció amable on poder riure, pensar i sentir-se representat, sense obviar la seva idiosincràsia i alguns tòpics dels quals també és saludable fer broma. Amb aquesta seqüela, Clua fa un pas més enllà i, de forma gairebé inevitable, trasllada aquells personatges a uns conflictes i unes trames més madures, relacionades amb la […]