Carme Canet

És un divertiment còmic amb capes de profunditat crítica. Un joc dramàtic entra l’absurditat i l’humor. Jocs de paraules, gags de clown. Un text fill de l’actor de cinema mut, que diu moltes coses que no es diuen. Una magnífica direcció i interpretació, amb un tempo mesurat. Accelerat quan cal, al ralentí quan cal. 12 històries amb un estil que segur que ha estat font per a Calders, Beckett i tants altres que sobrevivien en temps de guerra i horror. Els tres actors, Josep Maria Mas, molt pallasso, Ferran castells, molt showman, Blanca Pàmpols, molt tendre. Un text tant difícil de dir, i tant ben dit! 12 peces molt ben treballades i jugades entremaliadament per la Lluïsa Mallol. Se’m fa […]

Close to Liza és un disc en 3D. Amb la perfecció musical de Virgínia Martínez amb Dani Campos al piano. Ells dos, sota la mirada atenta d’en Xavi Casan, et tela transporten a l’univers de Liza Minelli. En començar cada cançó, sovint molt conegudes, la Virginia respira fons i crea un nou personatge i , a cau d’orella, et regala una cançó i una altra, i et construeix un musical que et mira als ulls. No falta cabaret, ni New York, New York. Molt a prop de totes les notes i les paraules, i de les emocions d’una diva, dites i cantades per una actriu que no copia, per què és ella la que interioritza la Minnelli i la mostra […]

No sé si és el silenci que ofega, l’horror estrepitós d’una bomba, o el lligam familiar que tant sovint no comprenem però ens remou el cor i el fetge. Ernest Villegas a “Un obús al cor” de Wajdi Mouawad es despulla de les seves pròpies emocions i pren, mot a mot, silenci a silenci, mirada a mirada les des l’autor libanès, i amb elles es torna a quedar nu davant les nostres respiracions sostingudes per silenciar-les i ens encongeix l’estomac. Un monòleg confegit des de la ràbia i la incomprensió, ressona dins el nostre cor, amb l’obús que, un cop més, els de la perla 29 fan esclatar molt a prop nostre. L’ampliació d’aquesta ressenya a Companyia de teatre i […]

Molt soroll, musicat, amb humor i clown, fan molt! no pas “no res”. Shakespeare s’hi destil·la en els monòlegs més purs, deliciosos alguns, divertits els altres, i molt!!! divertits en boca de David Verdaguer. L’energia coral és elèctrica i encomanadissa. Llàcer fa brillar els actors al nivell que marca, i no hi manca gota de talent. M’encanta la ximpleria que destil·len els enamorats, que utilitzin tècniques de mim i clown per exagerar la seva pèrdua de coneixement emborratxats d’enamorament. També m’enamora, i aquest sí, pallasso, és Guillem Albà. Un d’aquells ingredients que donen un toc especial a l’espectacle. Un cop gaudida la nit, llarga, però gaudida, queda, doncs, l’essència de Shakespeare, i de Llàcer. Deconstruir Shakespeare, fresc, jove, divertit, i […]

Tres vides conflueixen a Dau al sec per portar a escena el monòleg de Samuel Beckett. Tres vides dedicades al teatre, a la lluita i al treball escènic. Samuel Beckett va escriure aquest text per un actor, Patrick Magee. Boris Rotenstein la va dirigir a la URSS, quan Beckett estava prohibit, als 22 anys. Sergi Mateu, amb 18 anys, la presentava de final de carrera a l’Institut del teatre. El teatre té aquestes coses. Els projectes, les persones, les històries es troben, de vegades sense buscar-les. Així doncs, l’última cinta de Krapp, és per els seus protagonistes, d’una banda i l’altra de l’escenari, la primera cinta de les seves vides. O en tot cas, alguna cinta de les seves vides. […]