Aloma Vilamala Comas

Marry me a little hace toda la pinta de ser un refrito de una serie de musicales, pero a pesar de esta primera impresión (que no deja de ser real) vale la pena dejarse arrastrar por las melodías de Sondheim. A pesar de no conocer las canciones interpretadas brillantemente por […]

Personalmente, encuentro que Romeu i Julieta concierta de alguna manera toda la esencia del teatro. Es un texto de Shakespeare que nos transporta hacia un tipo de pureza escénica, a través de palabras que, como una fórmula mágica, hacen volar al espectador. En el montaje de Bruce-Lockhart, la puesta en […]

Woyzeck no es una obra fácil, pero Marc Rosich la dirige de manera brillante, creando toda una atmósfera que transmite a la perfección como de desconcertado y desesperado se encuentra Woyzeck. El protagonista está interpretado por un Carles Gilabert absolutamente brillante. El espacio de Palo Alto va como anillo al […]

Que difícil añadir algo que todavía no se haya dicho de Barcelona, y más, ante tanta unanimidad. Sí, es una obra tensa e intensa, que nos refleja y nos hace pensar en nosotros mismos. Por eso emociona. Desde mi punto de vista, pero, el texto es una manipulación de los […]

T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré és un musical que funciona pel seu guió, per la seva música i perquè ens sentim identificats en l’universal (i inesgotable) món de la parella. Un producte que funciona sol, ideal per moments de crisi en què no toca arriscar. En aquest cas, l’obra […]

El nou espectacle de Tricicle és… deliciosament Tricicle. La companyia diu adéu amb un espectacle marca de la casa, amb moments que sonen però que són un petit homenatge a personatges i escenes que ens han arrancat riures durant anys. Alhora, han fet un esforç per estar a la última […]

Totes les bones crítiques que heu llegit d’Acorar són veritat. Parla amb una delicada poesia que arriba molt endins de la idiosincràsia del poble mallorquí, però de manera universal i que ens reflecteix (al capdavall, són els nostres cosins). Un passeig per rituals ancestrals que ens plantegen qui som, com […]

Marta Carrasco construeix imatges esfereïdorament boniques i preciosament terribles. El joc amb els cossos, les flors, els materials, fa que l’espectador s’estremeixi, rigui, sospiri, i, sobretot, se senti identificat(da). Pels atrevits amb els nous llenguatges amb ments obertes i que encara no coneguin la coreògrafa. Pels espectadors que -com una […]