Dera G

Les paraulés per sí soles, les frases i la direcció i sublim actuació de l’ Alba Pujol fan d’aquesta performance una experiència i un espai bell, bonic i salvatge alhora. Transitem i ens endinsem dins de lo més primitiu de tot ésser viu, representat per la metamorfosi del cos i del pensament, partint de la crueltat humana i reflexant, quasi implorant, la necessitat d’estimar, de protegir-se, de cuidar als demés, de transformar-se. Un escenari fosc, modest, separat del públic a través d’una cortina transparent de plàstic, distància entre públic i actriu, que reconfirma la hipocresia del «tu» i del «jo», com dos éssers totalment heterogenis, com si els segons no fossim partíceps de tot el que relata el text. Us […]

Amb la Cubana t’ho passes molt bé segur. Moments de fart de riure, altres moments una mica repetitius, però surts amb una bona sensació. Si que és cert que potser hi ha molt de número musical i que al final amb tanta cosa abruma una mica. Hagués preferit una mica menys. A «L’amor venia amb taxi» fan un homenatge al passat del que malauradament no hi entenc tan, i crec que amb una mica més de cultura folklorica de Barcelona, ho hagués gaudit més. Obra llarga, sense descans, però plena d’energia.

Després de l’èxit obtingut fa un parell de temporades, vaig decidir anar a veure aquesta obra. Jo no soc el tipus de públic per aquest tipus de comèdies, almenys no per la versió actual, si és que l’han canviada. Té moments divertits, la premisa té la seva gràcia amb la idea del «urbanita» que ha de decidir marxar a viure a un poble de Terol perdut a la muntanya. Però a mi no m’ha agradat el text, que l’he trobat repetitiu, molta redundància, s’han allargat i repetit diàlegs, no he entès el missatge de l’obra: què ens vol ensenyar? I alguns «discursos» quasi ficats amb calçador: feminisme, habitatge… No ens ha arribat. Ha quedat com una comèdia més. Per això […]

Bellesa i pura poesia corporal i sonora. Un espectacle en que s’uneixen música electrònica, instruments, cos, llums, direcció, estètica… és una obra mestra. Et transporta a un espai obscur i poc amigable, reprodueixen a la perfecció personatges desagradables. Recomanable llegir el llibre abans per no perdre’s cap detall. Millorable només en la dicció que es perden paraules, però davant del que representa aquesta obra d’art, és el mínim dels mínims. Complicitat de veu,música i cos digne de veure.

Molt emocionant, impactant de veure.Una producció de 10. Em va encantar. L’única crítica que faré (en mi salsa), és que no hi ha cap actor d’origen àrab.