La conferència de Wannsee

Que 15 persones es reuneixin per determinar com exterminar a una població, d’entrada ja ens deixa clar que la obra que anem a veure no serà fàcil de pair. A més, si li sumem el factor que aquesta reunió està basada en fets reals, encara ens terroritza més que no sigui tot ficció. Va ser al 1942 quan 15 alts càrrecs del govern nazi d’Alemanya (militars, científics, advocats, matemàtics...) es van reunir a en una casa al costat del llac Wannsee. De fet, el nom d’aquesta mal denominada “conferència” prové del lloc de la reunió. I La conferència de Wannsee a la Casa de la Seda, de la mà de la companyia Exquis, ens porta aquesta reunió terrible al present. Com s’asseguren de deixar clar durant l’obra, les seves interpretacions tenen un objectiu clar: que no s’oblidin les barbaritats que s’han fet en el passat per no repetir la història en la actualitat. El lloc escollit per portar a terme aquesta obra no podria ser millor, ja que la sala de la Casa de la seda ambienta perfectament el saló fastuós on es va decidir i elaborar la “solució final” contra els jueus. Un text i unes interpretacions punyents que traspuen veritat i que remouen l’estómac a l’espectador.

La companyia Exquis Teatre presenta el cicle Cicatrius amb l'objectiu d'evitar l'oblit d'un dels episodis més negres de la nostra historia, l'holocaust i el genocidi nazi.

15 actors reprodueixen la Conferència de Wannsee, la reunió que va tenir lloc el 20 de gener de 1942 i on 15 dirigents alemanys del Partit Nazi, van formalitzar la “Solució final”,  les accions “necessàries” per traslladar als jueus a camps d’extermini i un cop allà fossin sistemàticament aniquilats.  Aquest any es compleix el 75è aniversari d’aquella reunió.

Una reunió convocada bàsicament, per implicar a diferents instàncies del Reich i fer-los còmplices actius d'un genocidi que ja havia començat, una reunió per precisar detalls (que fer amb persones "mixtes" o jueus casats amb alemanys... ) i marcar ritmes i prioritats. En el moment de la reunió, les grans línies de l'Holocaust estaven ja decidides, emanades del mateix Hitler.

El lloc escollit per a la reunió va ser la vila Gross Wannsee situada en el número 56-58 de Am Grossen Wannsee al llac del mateix nom, al sud-est de Berlín i reconvertida en casa d’hostes per personal i convidats de les SS. Una reunió secreta.  La sala noble de la Casa de la Seda és un lloc idoni per aquesta proposta, les seves parets adomassades, els quadres i el mobiliari que respira sumptuositat poden recordar perfectament la sala on va tenir lloc realment.

No voldríem destacar cap de les interpretacions perquè hem de dir que la valorem com una proposta coral, on cadascú dels actors te el pes just i necessari en el paper que representa. Ens han agradat tots i cap, .... tots per com ho diuen, cap pel que han de dir. Els dos "promotors" de l'acte, Reinhard Heydrich (Carles Goñi), cap dels serveis de seguretat del III Reich i probablement una de les persones més cruels al servei de Hitler, i Adolf Eichmann (Jose Pérez-Ocaña) que fa de secretari i facilitador de l'acte, són els que porten el pes de la reunió i per tant de la representació que veiem. Per al director, Pavel Bsonek, Heydrich era el cap i Eichmann, el funcionari calculador, les mans.

Una proposta colpidora i que cal veure, perquè no hem de tancar els ulls a un passat que no ho és tant i fem nostres les paraules del director en senyalar paral·lelismes de l'època nazi amb l'actual: “Estem en aquest mateix moment perillós en què es trenca l'equilibri social i la balança s'inclina del costat extremista. En situacions de crisis és molt fàcil manipular a la gent”.

Si desitgeu llegir l'apunt original, només heu de clicar AQUÍ

20 de enero de 1942. 15 jóvenes y cultos alemanes, ocupantes de puestos de importancia en el gobierno Nazi, se reúnen en una majestuosa casa cerca del lago Wannsee para acordar los detalles de la llamada “Solución Final” al “problema” judío.

75 años después, mientras en la vida real la extrema derecha vuelve a ocupar el que es el puesto político más influyente del mundo, en teatro se recuerda el fatídico encuentro en el que se selló la muerte de más de 6 millones de personas.

Lee la crítica completa aquí: http://www.masteatro.com/critica-la-conferencia-wannsee/

Exquis Teatre (companyia dirigida pel polonès establert a Barcelona Pavel Bsonek) presenta durant el cicle de teatre Cicatrius quatre obres de teatre : “La nit d’Helver” (ambientada en l’Europa controlada pel feixisme la nit dels vidres trencats (9 de novembre de 1938)),“Wannsee”(reproducció de la conferència mantinguda el 20 de gener de 1942 a Berlín), “Protesta” (Tracta sobre els dilemes que es presenten en qualsevol sistema polític del món) i “Leni” (Trobada fictícia entre 2 personatges reals Johnny Carson i Leni Riefenstahl, una directora de cinema coneguda per fer les pel·lícules del Tercer Reich), totes elles amb la finalitat d‘impedir que s’oblidi un dels episodis més foscos de la història d’Europa: l’Holocaust i el genocidi nazi.

 “La conferència de Wannsee”

El 20 de gener de 1942, el SS-Obersturmbannführer Adolf Eichmann, ajudat per Reinhard Heydrich es reuneixen juntament amb 13 dirigents nazis, amb l’objectiu “d’evacuar” (eliminar) a tots els jueus d’Europa. El lloc on transcorre la reunió és en una casa senyorial situada prop d’un llac anomenat Wannsee. D’aquella reunió va sortir el que ells anomenarien “la solució final”, terme que van utilitzar per ocultar la seva política d’assassinats en massa  a la resta del món.

 

Els participants a la conferència van ser homes cultes, amb estudis, la majoria d’ells jutges

La reunió s'assenyala com la primera discussió de la Solució final .

La discussió se centrà en l'objectiu “d'expulsar” els jueus del poble germànic.

S'avaluà el nombre de jueus a Europa.

Es presentà el pla de la deportació. Els SS són els determinants de  classificar els jueus i decidir el seu destí. Exposant les mesures a prendre d'evacuació tenint en compte l'edat i el país d'origen, el tractament de les persones amb “sang mixta”, ...

Es parla dels camps de concentració, del les càmeres de gas i dels crematoris.

Es parla del mètode (esterilització, separació per sexe, execucions massives, gasificació ( camions i càmeres), eutanàsia ( T4), electrocució,...).

Es calcula la quantitat de persones processades: 2.500 per hora, 60.000 al dia, 21.900.000 a l’any.

 

Per representar  “La Conferència de Wannsee” la companyia Exquis Teatre ha triat un espai escènic del tot realista; un dels salons principal de la Casa de la Seda, amb una decoració molt similar a la del palau on es van trobar els quinze dirigents nazis. Millor escenografia impossible!!!

Però perquè a mi no m’ha convençut del tot aquest muntatge?

Les interpretacions. Tret de quatre actors ( Òscar Intente, Edgar Moreno, Jose Pérez-Ocaña i Roger Batalla), a la resta no me’ls he cregut gens.  Començant per la interpretació de l’actriu Oriana Bonet, que per moments em va fer reviure la meva infantesa en el parvulari... No podia parlar de manera natural ?

Ni el posat gens creïble de Carles Goñi en el seu paper de Reinhard Heydrich.

Ho sento però no he vist en les interpretacions ni el cinisme, ni la ironia, ni el sarcasme d’aquells monstres, uns éssers tan macabres, capaços de portar a terme les pitjors de crueltats de la ment humana.

 

La part positiva d’aquesta obra és el missatge que vol transmetre .

És imprescindible no oblidar i recordar tots els episodis de la història, que d’alguna manera o d’altra, ens han marcat per la seva crueltat. D’aquesta manera, tot i que sigui dur i dolorós reviure moments dels que tots voldríem passar pàgina, és necessari insistir en recordant-los, per que mai més es tronin a repetir. Penseu que si no seguim lluitant contra l’oblit, d’aquí a poques generacions tot quedarà oblidat.

S’ha de seguir lluitant contra el feixisme, el fanatisme, el racisme i l’odi, i defensar els drets i la vida de les persones, perquè mai més es tornin a repetir les brutalitats que van succeir en els  camps d'extermini (Auschwitz-Birkenau, Chelmno, Belzec, Majdanek, Mauthausen, Sobibor i Treblinka).

Una recomanació: Feu una ullada a la pel.lícula "La solución final" (Conspiracy) dirigida per Frank Pierson.

 

** 1/2

Vamos al estreno de «La conferencia de Wannsee» en La Casa de la Seda. Un espacio más que adecuado para poder reproducir una de las conferencias más detestable que ha tenido los últimos años. Hablamos de una reunión que tuvo lugar el 20 de enero de 1942 donde 15 dirigentes alemanes y del Partido Nazi formalizaron la «Solución final para exterminar la cuestión judía».
Cómo he comentado el espacio fue adecuado por la magnificència del lugar. Pero a la vez juega un poco a la contra la poca visibilidad del lugar y el poco espacio que tienen los actores.
A parte este pequeño inconveniente, la historia es suficiente atractiva para estar pendiente los 80-90 minutos que dura la obra. Al ser una obra coral, el peso del espectáculo recae más en toda la historia que no en uno de los actores. Pero a la vez, hay altibajos en la misma. El punto fuerte de esta obra son los diálogos que originalmente se dijeron durante esta conferencia. Palabras gélidas y sin ninguna humanidad. Via inquietuds

Estos días se cumplen 75 años de la reunión en que se decidió la Decisión Final, es decir, el holocausto judío durante la Segunda Guerra Mundial.

En los tiempos que corren es loable que el teatro intente hacer memoria y recordarnos hasta qué punto pueden degenerar los regímenes democráticos. Es la intención de esta Conferència de Wannsee, un montaje que, a pesar de faltarle una pizca de tensión, pone de manifiesto el horror y la barbarie de este episodio histórico. Y lo hace, además, en un entorno fuera del teatro, la Casa de la Seda, que vale la pena visitar.

Más información (en catalán) en Somnis de teatre