Ja em perdonareu els experts en dansa, potser les paraules que faig servir per descriure el que vaig viure a la Sala Versus no són les correctes. M’agradaria tenir la capacitat textual i analítica suficient per descriure exactament què vaig sentir durant aquella hora. El que fa la companyia Kiko López és una cosa que et deixa amb la boca oberta tota l’estona.
L’espectacle WE està basat en dues peces separades, però que podrien tenir la seva relació juntes. La primera, «Wiwbak», és el descobriment, la innocència, el palpar les coses noves. Kiko López encarna una figura aliena al seu voltant i es mou per la sala a ritme de diferents estils musicals per acabar ballant i transformant-se en una figura totalment diferent de la que era. Amb la lliçó apresa. Per altra banda, «Etéreas», són tres. Tres figures, també. Percusió, compenetració i dansa grupal marcaran el ritme de la peça d’Anna Asensio, Esther Calderón i Miriam Salvador. En aquesta estona es barregen tot d’estils musicals, però molt ben lligats i les intèrprets demostren una gran escolta grupal. Per deixar-se endur, però a la vegada mantenint l’ordre i la coreografia.
La màgia de l’espectacle (i de la Sala Versus) és que com que el públic està a dues bandes, veuràs un espectacle diferent del que veurà un altre espectador. WE és intensitat, és pura dansa, és jugar amb la llum, amb l’èter. No us perdeu l’oportunitat de gaudir d’una companyia com Kiko López, que quan menys t’ho esperis et sorprendrà i voldràs seguir el ritme corporal que mantenen.
