“Veus de Txernòbil” és una creació col.lectiva de la Cia Potcuia a partir del llibre “La pregària de Txernòbil” de Svetlana Aleksiévitx” publicat el 1997, i el documental “Les àvies de Txernòbil” que es va emetre en el programa 30 minuts de TV3.
“Veus de Txernòbil” neix a partir d’un projecte escolar que van presentar els alumnes d’estudis d’itinerari físic i visual de l’Institut del teatre. Un cop finalitzada la presentació ( maig de 2017), els alumnes decideixen portar-lo més enllà de l’àmbit acadèmic i creen la Companyia Potcuia.
La Cia Potcuia es basa principalment en la manipulació d’objectes i titelles amb la finalitat de treure a la llum fets que han estat silenciats més enllà de les tragèdies individuals i col·lectives. Ho fa des d’un teatre visual, amb un llenguatge contemporani basat en la imatge, en la poètica de la plàstica dels elements escènics, en la creació col·lectiva i en el llenguatge del moviment.
“Veus de Txernòbil” és una creació multidisciplinària. Dansa i moviment, imatge (projeccions, audiovisuals i diapositives) , plàstica ( dibuix, fang,…), música, cant, interpretació, manipulació d’objectes i titelles. Llenguatge visual, corporal i de signes. Poesia visual. No calen les paraules. Observeu. Observeu cada imatge, cada moviment, cada gest, … veureu que al seu darrera hi ha un munt d’informació.
“Veus de Txernòbil” és veritat silenciada, víctimes, càncer, malformacions, rebuig, por, esterilitat, patiment, culpabilitat, respecte, precaució, preguntes incòmodes, pèrdua d’una vida sencera, olors insuportables, viure i sobreviure, mort.
L’accident nuclear de Txernòbil està considerat com l’accident més greu de la història. L’estat va utilitzar tots els medis perquè aquella catàstrofe no fos coneguda pel món. Es va evacuar a milers de persones de les seves llars, i se’ls hi va dir que mai més tornarien. Es va declarar inhabitable una zona d’exclusió radioactiva de 2600 kilòmetres. Es va amagar tota informació per evitar el pànic. Va passar el que va passar i van fer veure que no havia passat res. Ja han passat 30 anys des de l’accident de Txernòbil. Zona morta. Zona morta?…la natura ha seguit el seu curs (vegetació, animals). L’home és controlat per l’home. Però qui controla als animals? Realment estem protegits de la contaminació radioactiva?
Com a complement us recomano que a part de la lectura del llibre “La pregària de Txernòbil”, us mireu aquests dos documentals:
“Les àvies de Txernòbil” ( són les veus i testimoni d’algunes dones que es van negar de marxar de la zona contaminada)
“Chernobil. Recreación del desastre” (veus d’alguns treballadors supervivents. Amb una reflexió final molt interessant)
***/****