Torno a la Sala Teatro Laboratorio per gaudir de la seva nova proposta, Trovador, el desè muntatge de la Compañía Laboratorio Teatro, dirigit i posat en escena per Jessica Walker. Aquesta producció és un homenatge vibrant a l’Antiga i Nova Trova Cubana, i especialment a la figura de Silvio Rodríguez, un dels compositors més brillants i influents de la música llatinoamericana de l’últim segle. Amb aquesta obra, la companyia torna a mostrar el seu compromís amb un teatre que combina la força de la interpretació, la música i la memòria cultural, creant un pont entre l’escena contemporània i les arrels d’una tradició musical que ha marcat generacions. Com sempre que vaig a la Sala Teatro Laboratorio, ja des del primer pas dins l’espai tens la sensació d’entrar en una atmosfera diferent, molt allunyada de la de qualsevol altra sala que hagi visitat. Hi ha alguna cosa en l’ambient -potser la proximitat de l’escenari, la llum tènue, l’olor a incens, el silenci expectant- que et fa sentir que formaràs part d’alguna cosa més íntima i especial. És una marca pròpia de la sala i de la companyia, aquesta manera de transformar l’experiència teatral en un procés que comença abans fins i tot que marxes de la sala.
Al finalitzar la funció, Jessica Walker ha demanat als diferents actors que expresin com han explorat el personatge, com s’han sentit en el procés creatiu i fins i tot la visita que van fer a Silvio Rodríguez. Ha estat un moment força interessant per comprendre una mica la forma de treballar. I com segons la década que han viscut els diferents actors, reflecteix el conneixement del cantautor, o trovador com vol que se’n recordin.
Possiblement, el que menys m’ha agradat de la proposta ha estat l’aparició dels personatges de les hostesses i el capità de l’avió. En aquests moments, l’obra semblava desconnectar-se una mica de la seva essència més poètica i emotiva, perdent part de la màgia que mantenia fins llavors. Tot i aportar un to més desenfadat i humorístic, aquestes escenes trencaven lleugerament el ritme i la intensitat que havia aconseguit el conjunt.
Un teatre molt físic, com han demostrat en altres propostes. Les seves propostes, com ara Trovador, reflecteixen aquesta manera de fer: interpretacions molt físiques i plenes d’energia, tot carregat de simbolisme i una proposta coral de tots els integrants del grup. L’escenografia crida l’atenció, amb l’escenari ple de guitarres que van utilitzant en diferents moments.
Tot plegat dóna com a resultat un teatre intens i viu. Pots veure la resta de la meva opinió a l’enllaç