Restituir la dignitat i l’actualitat a les tragèdies de Shakespeare des de la posada en escena i la interpretació, així com en l’aprofitament de l’espai escènic -en què el públic és inclòs amb total naturalitat, com un element més (el poble, la massa)-, i eixir-ne victoriós com un cèsar és el que ha fet la companyia neerlandesa Toneelgroep Amsterdam d’Ivo van Hove. Tres tragèdies genialment adaptades: «Coriolà», «Juli Cèsar» i «Antoni i Cleòpatra». Una marató de 6 hores que passen volant, i això que l’obra s’ha de seguir per subtítuls.
Destaca la sobèrbia interpretació dels actors i un regust televisiu molt intel·ligent que serveix per reflexionar sobre els mass mèdia: l’anomenat quart poder mediàtic. L’escena recorda els corredors del que podria ser el Parlament Europeu actual tot situant-hi les intrigues polítiques de la Roma del Triumvirat, no tan llunyanes a les navallades financeres actuals. Política, poder, principis… L’espectador té la sensació de veure el rodatge d’una pel·lícula en directe i les interpretacions són d’un alt nivell qualitatiu. Molt d’ofici i molt de fetge. Una obra imprescindible.