Qui no recorda el famós tema “El Puente” de Los Mismos, una de les cançons eternes de la música espanyola, que va ser un gran èxit l’estiu de 1968? “Serà maravilloso viatjar hasta Mallorca sin necesidad de tomar el barco o el avión”
El boom turístic que esdevingué durant els anys seixanta va trencar amb tot pronòstic. Es va posar de moda fer el viatge de nuvis a Mallorca, les vacances a Mallorca, anar de fi de curs a Mallorca,…Mallorca es va convertir en un dels principals destins on viatjar fora de la península.
Des de aleshores, les Illes Balears van experimentar importants canvis fruit de la seva inserció en l’economia global com a destí turístic de masses. Un dels principals canvis han estat les transformacions territorials, concretament l’expansió de la urbanització, que s’ha multiplicat per més de 5 la seva superfície urbanitzada des de 1956. Des de aleshores molts racons de Mallorca han anat desapareixent o modificant com el teatre Balear, l’edifici Lluís Segura, les cases d’arrel gòtica, la illeta de Cort, sa Placeta, el barri del Terreno, la Platja de Palma, les barraques de Can Pere Antoni,…
Mica en mica els turistes han anat envaint fins hi tot els espais que els propis mallorquins consideraven com a propis i irrenunciables.
“Amb el “cuento” del progres, s’ha malmenat lo millor del Món. Aquest magnífic llegat dels nostres besavis, els seus rebesnéts, davant la cobdícia, l’han malbaratat per sempre més” Lluís Fábregas
“Rostoll cremat” ens parla d’una illa que ja no es reconeix a si mateixa. El turisme ha anat guanyant terreny i molts mallorquins es senten fora de casa. Toni Gomila, autor i un dels intèrprets d’aquesta obra, ens mostra la seva visió sobre l’actualitat turística de Mallorca.
“Rostoll cremat” va inaugurar temporada teatral al Teatre Principal i es va poder veure dins en el Festival Grec de Barcelona d’enguany. És una producció del Teatre Principal i el Grec Festival amb Produccions de Ferro i la col·laboració de La Perla 29.
Comparteixen escenari amb Toni Gomila, Catalina Florit, Caterina Alorda, Joan Toni Sunyer i Xesca Vadell.
Cal destacar la magnífica feina de direcció i la posada en escena d’Oriol Broggi.
Tot succeeix sobre un camp de rostoll. Para-sols, cadires de platja, pilotes, paradetes de souvenirs. Turistes i mallorquins. La música de Frederic Chopin de fons. Imatges projectades plenes de simbologia. El mar i gavines volant, els vaixells al fons. Imatges metafòriques de l’ocupació turística de tot terreny.
A partir de records personals, algunes pinzellades de textos clàssics, com “L’iila de la calma” de Santiago Rusiñol, referències de ”Un invierno en Mallorca” de George Sand, alguns fragments de “Macbeth” (Shakespeare), “L’enemic del poble” (Ibsen),”L’hort dels cirerers” (Txèkhov), i la rondalla de “en Joanet de sa gerra” (que ens parla de l’ambició sense límits)com a fil conductor de la narració, “Rostoll cremat” ens parla de la industria de l’oci i el turisme, i ens fa reflexionar sobre de les conseqüències de tot plegat.
Toni Gomila ens parla de paisatges desapareguts, d’enyorances i il·lusions, del desig que s’acabi l’estiu i arribi la tranquil·litat de la tardor i l’hivern, del mar i l’arena, de forasters, estrangers, turistes i guiris, d’ells i noltros, de la falta de respecte i l’abús, dels bufadors de vidre i la fusta de les oliveres convertides en souvenirs, del “cuento del progrés,…i d’esperança, l’esperança en les noves generacions, d’aquells que desitgen aturar-ho tot, tornar a recuperar les arrels, el camp, el paisatge i la tranquil·litat.
No us la perdeu!!!