D’ençà que vam anar a la roda de premsa d’aquest espectacle (veure aquella ressenya), que teníem ganes de veure’l, però el Festival Grec ho ha fet incompatible fins ahir divendres. TANCATS és una proposta escrita per Gal Soler i dirigida per Oscar Molina que es podrà veure tot aquest mes d’agost, i fins al 8 de setembre al Teatre Gaudí.
n entrar a la sala observem que una de les grades ha estat inhabilitada i els espectadors ens situem en tres grades al voltant d’un escenari nu, sense cap mena d’element escenogràfic on només observem tres rectangles blancs dibuixats a terra. La il·luminació i l’espai sonor de Daniel Gener farà la resta.
A una banda, Àngela Jové espera asseguda a una cadira de rodes i les altres cadires són ocupades per Sílvia Aranda, Ruben Serrano i Gal Soler que esperen que els espectadors es vagin acomodant. L’actriu Marieta Sánchez és l’única que espera dreta amb una mopa a la mà.
Una proposta estructurada en cinc escenes, on a les quatre primeres anem coneixent a tots els membres de la família Fuster. A cada escena un dels membres de la família queda tancat en un ascensor o en el replà d’una desena planta. La seva interacció amb els altres personatges que estan a la mateixa situació ens revelarà el caràcter de cada un d’ells. A la cinquena escena coincideixen tots els membres de la família a una notaria.
La família Fuster, una família burgesa de Barcelona bastant ancorada en convencions socials i que està formada per la mare Elsa (Àngela Jovè) que porta les regnes en haver-se quedat viuda, Narcís Fuster (Gal Soler), el fill gran que es cap de personal d’uns grans magatzems, casat i sense fills, és racista, homòfob i un masclista i donat a «fer passar per la pedra» a les seves empleades. Pilar Fuster (Sílvia Aranda) és la que porta el negoci familiar, i d’amagades de la mare ha decidit vendre’l als xinesos acomiadant a tots els treballadors. I en Joan Fuster (Ruben Serrano), el petit de la família, pintor homosexual, que amb el seu marit han adoptat un fill.
I finalment Vanessa (Marieta Sànchez), una dona cubana que a les tardes, té cura de la senyora Elsa i als matins treballa a la notaria. Lluita per tirar endavant al seu fill de tres anys «negro como el carbon«.
Aquest és el primer text de Gal Soler al que coneixíem com a actor, un text on volia parlar de les diferents famílies que s’estan formant ara, dels problemes d’aquestes noves formes de família i de la integració dels emigrants en el si de la nostra societat.
Un text que sota l’aparença d’una comèdia intranscendent, amaga un text realment extraordinari i interessant amb moltes capes, que a nosaltres ens ha sorprès molt, per la gran quantitat de temes que aborda, … ens parla de l’acceptació o no de l’homosexualitat, dels convencionalismes de la religió, de l’abús de poder, de les relacions de sang, de l’explotació dels immigrants, de l’assetjament sexual a la feina, del menyspreu cap als treballadors, ….. i que, embolcallat de comèdia, entre broma i broma, ens presenta un drama sense concessions, una crítica despiadada a la nostra concepció de la societat.
Una proposta dirigida per l’Oscar Molina i amb Daniel Cuello-Esparrell a l’ajudantia de direcció, que han aconseguit una magnífica posada en escena, potenciant el text amb el gran treball actoral.
Quatre dels cinc actors doblen personatge, tret de la Sra. Fuster interpretat per l’Àngela Jové. Totes les interpretacions han estat excel·lents sense excepció, destacant l’espontaneïtat i la frescor de Marieta Sánchez en els dos papers que interpreta. A aquesta actriu la vàrem conèixer en un paper semblant a «Adossats» el desembre passat al Romea (aquí podeu veure aquella ressenya).
L’inesperat i sorprenent final és un dels punts forts de l’obra.
Molt i molt recomanable, paga la pena aprofitar la sequera teatral del mes d’agost, ja que aquesta obra es representarà al Teatre Gaudí fins al dia 8 de setembre.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ