Vaig triar aquesta proposta per l’autor de l’obra, l’Ivor Martinic, un jove dramaturg croata que vaig descobrir farà uns tres anys a l’Off de la Villarroel amb l’obra de teatre independent “Mi hijo sólo camina un poco más lento”, de la que en vaig sortir fascinada. https://es.teatrebarcelona.com/recomendacion/mi-hijo-solo-camina-un-poco-mas-lento-neus-monico-fernandez-112628
Malauradament, aquesta vegada no he sortit gaire convençuda de la proposta, experiència, espectacle, obra,… a la que personalment classificaria de work in progress o assaig general d’una obra que s’està gestant. He sortit del teatre sense cap mena de sensació, ni positiva, ni negativa. El que he vist no m’ha transmès res, tot i que haig de dir que el tema era força interessant. “Sería una pena que se marchitaran las plantes” parla sobre la ruptura d’una relació amorosa.
Es tracta d’una obra curta, fragmentada en sis escenes. L’estructura de l’obra és oberta, no hi ha escenografia i cada posada en escena és diferent. Són els mateixos personatges i la nostra pròpia imaginació qui crea el lloc on passa la història. Barcelona. Carrer Verdi. Un pis al barri de Gràcia, gran i lluminós. Una parella en crisis després de cinc anys de relació.
Se’n poden veure dues versions diferents d’aquest projecte, amb dos actors diferents. En el meu cas, els actors van ser l’actriu catalana Júlia Ferré i l’actor argentí Victorio D’Alessandro. L’autor i director de l’obra, Ivor Martinic, forma part de la posada en escena i interactua moltes vegades amb els actors. Els actors utilitzen els seus veritables noms.
Tot comença quan un dels personatges no aconsegueix recordar, el que per l’altre és el moment més important de l’inici de la seva relació. On, quan i quina va ser la primera vegada que vas dir t’estimo a la teva parella?
Malgrat que el dol s’associa immediatament a la mort, les pèrdues poden ser molt diverses, com el trencament d’una parella. A partir de la frase lo nuestro se acabó, viurem el procés psicològic al qual s’enfronten la parella davant la ruptura amorosa. Veurem les diferents etapes per les passen la parella, i com viu cadascun d’ells la ruptura. A través dels records, l’ex parella intenta explicar la seva història en comú.
Tot necessita el seu temps. Temps d’adaptació. Temps d’acceptació. Temps de superació. Records, oblits, detalls , moments, una cançó, un lloc, una frase. Buscar la veritat. Una ferida. Dolor. Ràbia. Acceptació. Distanciament. Una porta que es tanca.
Sincerament, per mi ha estat com anar a veure l’assaig d’una obra a mig embastar. He sortit del teatre dient :…no sé que dir…, i la persona que va amb tu et diu: vols que et digui el que penso?
Puntuació basada en que m’esperava una altra cosa.
