Tornem a la Fènix, i per veure una nova proposta d’Ángela Palacios. Parlar d’aquesta proposta és parlar d’Àngela Palacios. Escrit i interpretat per ella mateixa, el muntatge està dotat d’una intimitat extrema, on comparteix en bona mesura amb nosaltres el seu dilema i reflexions sobre ser mare, com ser-ho i les conseqüències que comporta.
És un muntatge d’emocions, tant per part de l’actriu com part del públic assistent.
Salve Regina ens trasllada a la vida de Regina. Una Regina que no està bé. Des de fa mesos un tic-tac li percuteix l’ànim, té un soroll que li ronda constant pel capi una pregunta constant si vol o no ser mare, i en cas de ser-ho, de quina manera ho faria … No té parella estable, ni diners per a congelar òvuls, la Seguretat Social li cobriria la inseminació artificial però… vol ser mare soltera?.
Ángela Palacios ens explica aquesta història a través de diferents tècniques teatrals, i en tots els moments molt expressiva. Tot per explicar-nos aquesta idea imposada de tenir un fill sense pensar en el nostre ideal.
Tenim un escenari on predomina el color rosa, el de les nenes, el sentimental, la infància i la inocencia dels més petits, però a més el color rosa del patriarcat i la idea que les dones serveixen per parir.
Tornem a la Fènix, i per veure una nova proposta d’Ángela Palacios. Parlar d’aquesta proposta és parlar d’Àngela Palacios. Escrit i interpretat per ella mateixa, el muntatge està dotat d’una intimitat extrema, on comparteix en bona mesura amb nosaltres el seu dilema i reflexions sobre ser mare, com ser-ho i les conseqüències que comporta.
És un muntatge d’emocions, tant per part de l’actriu com part del públic assistent.
Salve Regina ens trasllada a la vida de Regina. Una Regina que no està bé. Des de fa mesos un tic-tac li percuteix l’ànim, té un soroll que li ronda constant pel capi una pregunta constant si vol o no ser mare, i en cas de ser-ho, de quina manera ho faria … No té parella estable, ni diners per a congelar òvuls, la Seguretat Social li cobriria la inseminació artificial però… vol ser mare soltera?.
Ángela Palacios ens explica aquesta història a través de diferents tècniques teatrals, i en tots els moments molt expressiva. Tot per explicar-nos aquesta idea imposada de tenir un fill sense pensar en el nostre ideal.
Tenim un escenari on predomina el color rosa, el de les nenes, el sentimental, la infància i la inocencia dels més petits, però a més el color rosa del patriarcat i la idea que les dones serveixen per parir.
Molt més a dir, però podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç