El repartiment de ROMEU I JULIETA està format per vint ballarins encapçalats per Sara Shigenari (Julieta), Nahuel Vega (Romeo), Armando González (Teobaldo) i Geoffrey Van Dyck (Mercutio). Tots vint destaquen per la seva versatilitat.
Aquesta proposta està situada en un marc intemporal perquè aquesta història té lloc, ha tingut lloc i encara haurà de tenir lloc a tot arreu, en qualsevol moment i en qualsevol espai. Comença amb la mort dels amants en unes escenes d’una bellesa realment indescriptible, d’una sensibilitat i d’un preciosisme que ha emmudit la sala. Uns cossos que semblen eteris i fràgils en mans de la resta de ballarins que els «condueixen» per tot l’espai escènic.
La coreògrafa ha obviat els personatges secundaris de la història i ha deixat la peça reduïda a una hora i vint minuts de durada. S’ha centrat bàsicament en els dos amants i en els personatges de Teobaldo i Mercutio, contemporaneïtzant la proposta, i basant les baralles entre els clans, en films de Pasolini.
La música ha estat interpretada en directe per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la batuta de Manuel Coves, i ha sonat realment magnífica.
Una escenografia simple però efectiva, una posada en escena i un vestuari atemporal, i la gran capacitat de transmetre emocions dels ballarins de la companyia, ens han fet gaudir d’una gran, grandíssima nit de dansa.
Per llegir l’apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ