Pura Passió és la proposta seleccionada en la quarta Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat (On el teatre batega).
Espectacle en residència al Teatre Tantarantana.
Es tracta d’una coproducció de Cassandra Projectes Artístics, Teatre Akadèmia i Temporada Alta.
Es va estrenar al Festival Temporada Alta 2023.
Pura passió és una novel.la la dramaturga Annie Ernaux, Premi Nobel 2022 i una de les veus més interessants del panorama francès contemporani. Els temes que més es repeteixen en les seves obres estan estretament lligats a la
seva autobiografia i, per tant, a l’acte de recordar.
Si teniu l’oportunitat de llegir el text, podreu veure que és un llibre de lectura fàcil, addictiu, de la mateixa manera que ho és la relació que es descriu en el text.
Un text absolutament meravellós, viu, molt emocional i sincer, que parla de desig i dependència a l’edat madura.
Un text que no és autoficció. És un relat on l’autora s’obre en canal per explicar-nos una experiència personal.
Pura passió parla d’un tema del qual se’n parla poc i que avui en dia continua sent tabú, el desig sexual de les dones adultes.
A partir de la novel·la homònima d’Annie Ernaux, Lucia del Greco n’ha fet una adaptació molt interessant.
Aquest monòleg sorgeix arran de dues preguntes que es fa l’autora: el perquè no es parla de la passió que viuen les dones a partir d’una edat determinada, i de si el desig existeix només en la joventut.
Es tracta d’una proposta que podríem titllar d’abstracta amb una dramatúrgia escènica poc convencional i una escenografia minimalista però de la mateixa manera molt visual i simbòlica.
En aquesta ocasió deixeu-me que comenci per destacar el magnífic treball de Lucia del Greco per una direcció atrevida i per una posada en escena sorprenent i d’una gran creativitat imaginativa, plena de simbolismes.
Tan mateix cal destacar la importància de la llum, l’espai escènic, el so i el moviment, i una interpretació impactant de Cristina Plazas, que interpreta a una dona de cinquanta anys (l’edat d’Annie Ernaux en
el moment en què va viure i escriure sobre aquesta relació), que a través de la dissecció d’un motor, metàfora d’ella mateixa, ens descriu la seva passió incontrolable a través de la memòria, centrant-se en el desig, la passió i l’obsessió sense cap mena de filtres ni judicis moralistes.
Personalment, ha estat la descoberta d’una gran autora.
El text, la posada en escena, la interpretació i la direcció m’han agradat moltíssim.
L’estil autobiogràfic de l’obra t’atrapa des del primer moment, és molt descriptiu, intens, passional.
La recomano a tot aquell que buscar quelcom més que passar una bona estona al teatre.
I si teniu oportunitat, llegiu l’obra.