Perquè la pornografia és tant addictiva? Perquè les dones també som grans consumidores si sempre tenim el paper de submises?, moltes vegades poc identificat amb la realitat…
Porn is on, descontextualitza la pornografia, ja que normalment es troba en un ordinador privat acompanyat de poca llum, un llit o un lavabo. Portar aquests temes al teatre ens planteja la necessitat que hi ha de parlar-ne, moltes vegades eclipsat per la vergonya i tabús que emmarca aquesta realitat. Una obra que neix a partir d’un treball de recerca documental i escènic, que ens dóna com a resultat: una protagonista que ens explica “el seu testimoni”.
Una posada en escena crítica i realista, que exposa l’ús de la dona a la pornografia mainstream a través del seu cos. Juga amb les imatges, igual que la pornografia fa amb nosaltres; no hi ha necessitat d’història, com també passa…(no em tornaré a repetir). Juga amb els mateixos recursos però amb una crítica contundent.
És inusual veure de manera conjunta, de manera pública, un vídeo de com fer una fel·lació. Una recerca de l’excitació, i del seu perquè. Trobem una proximitat amb l’exposició que es va fer al CCCB 1000 m2 de desig que investigava com s’ha projectat, construït i imaginat els espais per al sexe en la societat occidental des del s.XVIII fins als nostres dies. Amb una petita sala on s’hi reprodueix porno de manera interrompuda, trobem de nou aquest punt col·lectiu que trenca amb la individual.
Marina Rodriguez, directora i intèrpret; a través de la paraula, el cos i el vídeo, qüestiona la grans quantitats d’etiquetes o distincions que trobem en la pornografia, en realitat inexistents. Un cos idealitzat present en qualsevol gravació pornografia, l’ús de la dona com a objecte. Com ella diu: Per què, si l’oferta de material pornogràfic és tan gran, la idea de sexe que ofereix és tan petita?