Perquè és un psico-thriller de molta envergadura i perquè els psicòpates a mi em fan por; tothom que em coneix sap que sóc delicat com una princesa. Han passat quasi vint anys i l’obra es manté fresca… no, no és la paraula. Digue’m que no ha envellit; de tarats n’hi ha a tot arreu i en tots els temps. La trama és una filigrana que va de pirueta en pirueta, però mantenint-ho tot ben lligat. Magnífica direcció se Sergi Belbel i actuacions notables del duo David Bagés i Mima Riera que a més està espectacularment guapa, cosa que el paper demana. Escenografia, il·luminació i vestuari al mateix (alt) nivell. Aplaudiments sonors i llargs, merescuts.