Ahir vaig anar a l’estrena de Oblivion o cisnes que se reflejan como elefantes, un espectacle de la Companyia Teatro Xtremo de Madrid, que podrem veure durant només dues funcions al Teatre Tantarantana. O sigui que ja podeu còrrer, ja que avui és l’últim dia.
Ens trobem amb una performance entorn a la lírica, el teatre, videocàmara on tot s’uneix en una mateixa proposta.
La part visual de la proposta m’ha fascinat, poder veure el que succeeix en la platea a més de poder veure l’apropament a través de la pantalla (un mirall del que podem veure). Tot i que hi ha moments que Ricardo (el noi que porta la càmara) a vegades ens impedeix veure a les dues actrius.
S’ha de dir que “cisnes que se reflejan como elefantes” és una bona forma de recordar l’obra de S.Dalí. Com aquest cuadre, Oblivion és la irracionaliltat, la locura, el descontrol, un sense sentit que sembla no tenir connexió i que t’atrau per això mateix. A vegades el que veiem, té una doble realitat. Igual que Dalí, la Companyia Teatro Xtremo empra el reflex de les dues actrius amb la idea de crear una imatge doble i a la vegada esbiaixada de la nostra realitat.
Podeu veure l’opinió sencera a l’enllaç