Una producció del Teatre Kaddish i la companyia Kolmanskop, MORPHEO 115, que ens havien presentat en la roda de premsa del passat dia 11.
El Teatre Kaddish, situat a les Golfes de la Torre Muntadas, al Prat de Llobregat, neix l’any 1975 per iniciativa d’un grup d’estudiants de l’institut Baldiri Guilera, que, després d’un curs de teatre, van decidir seguir actuant, estrenant el seu primer projecte, «pRÒIEG», el febrer de 1976. Actualment és un centre de creació, programació i formació en les arts escèniques.
Els integrants de la companyia Kolmanskop creuen en la idea de convivència, creant el text a partir del treball col·lectiu i dissenyant la posada en escena a partir de les propostes conjuntes. Aquesta és la segona obra de la companyia després de KOLMANSKOP presentada a l’Àtic 22 en 2016.
MORPHEO 115 és un nou projecte, un nou «somni» que parla de la identitat com a col·lectivitat, en una societat dominada pel capitalisme. Un personatge imaginari, Robert Polsøn, fascinat pel personatge de James Bond, es rebel·la contra el sistema que vol manipular els seus somnis a través d’imatges cinematogràfiques i fàrmacs.
No és una proposta fàcil i requereix que l’espectador estigui atent i molt obert a acceptar que la creació teatral pot innovar i buscar altres camins no convencionals per explicar una història; per tant aquesta proposta presentada en una fàbrica de creació, potser no busca agradar a tothom, aspecte que de ben segur per la jove companyia seria molt fàcil i no obstant prefereixen arriscar a la recerca d’una posada en escena diferent del que veiem habitualment, i apostant per un teatre visualment molt plàstic, que a nosaltres ens ha fascinat.
MORPHEO 115 és una peça política envoltada per un món oníric. Una proposta on l’estètica visual té una gran importància i on Josep Carreras ha creat un espai escènic molt poètic que juga amb els contrallums i una sèrie de telons de plàstic a diferents nivells, on es projecten imatges i que tanquen als personatges en diferents espais.
Una proposta on els tres intèrprets, Guillem Gefaell (autor també de la dramatúrgia), Laura Tamayo i Mònica Hernàndez mostren el seu entusiasme i el seu compromís en fer evident la necessitat de fer front als somnis, les nostres il·lusions i desitjos … alguns d’ells possiblement imposats.
Malgrat hem de reconèixer que en algun moment de la representació ens hem arribat a perdre, la proposta ens ha agradat força; creiem que té un gran treball darrere que segurament no s’aprecia amb una mirada superficial, és una proposta valenta, arriscada i que compta amb l’empenta d’un gran equip de joves creadors il·lusionats en la seva feina, que ens han tornat a sorprendre, i als que sense dubte, seguirem a partir d’ara amb atenció.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ