MAR DE FONS és l’última proposta de la companyia mallorquina Iguana Teatre que es presenta dins del recorregut “Memòria obstinada”.
Iguana Teatre és una companyia productora i distribuïdora d’espectacles que es va crear el 1985 per Jordi Banal, Pere Fullana i Carles Molinet.
El títol complet de la proposta és MAR DE FONS (història oculta del desembarcament) i parla del desembarcament de les milícies catalanes republicanes a les Illes Balears i la forta repressió franquista que van patir. Una peça creada a partir de testimonis reals dirigida per Pere Fullana, i escrita per Jaume Miró, Carme Planells, Aina Salom i Pere Fullana.
Sis actors, Maria Bauçà, Rodo Gener, Lluqui Herrero, Albert Mèlich, Carles Molinet i Rosa Serra encarnen 57 personatges diferents en un relat que va des d’unes setmanes abans del desembarcament fins a la dècada dels setanta amb la mort d’en Franco. Dos músics, Agustí Aguiló i Miquel Àngel Aguiló ajuden a suavitzar la duresa dels fets narrats i tot plegat ens convida a reflexionar sobre el que va passar i les conseqüències actuals en un món encaparrat en no recordar.
És necessari mirar cap enrere i escriure la història dels vençuts. Es tracta de recuperar la memòria, la dignitat d’aquells que la van perdre injustament i amb això, potser, aconseguir tancar ferides que encara romanen obertes.
L’estiu de 1936 va marcar un abans i un després en la societat mallorquina, segons els membres de la companyia, que ha comprovat que persisteixen els tabús generats al voltant d’aquells fets, així com una fissura en les relacions entre Catalunya i les Illes Balears que té el seu origen en aquest esdeveniment.
MAR DE FONS és una proposta magnífica, un gran espectacle teatral on s’intercalen moments festius que amb la música i les veus en directe permeten apaivagar els sentiments, i temperar les emocions que les colpidores escenes prèvies han despertat en tots nosaltres.
El treball teatral desenvolupat vol donar testimoni dels fets que van afectar, no només als protagonistes, sinó també als fills i als nets que han crescut a l’ombra de la por i del silenci, en un món on ells eren els descendents dels perdedors. Mallorca, fins a la dècada dels 70, va ser una societat tancada i autosuficient en la seva precarietat, on els fills i els néts dels perdedors anaren a escola i jugaren amb els fills i els néts dels assassins dels seus pares i avis.
Els intèrprets, magnífics, fan gala d’una enorme versatilitat en el canvi de registre que implica el canvi instantani de personatge, al mateix temps que té lloc un ràpid canvi de vestuari molt sovint a escena.
L’escenografia de Jordi Banal ens mostra una platja, un escenari ple de sorra i una estructura o mur rovellat que podrien semblar les restes d’un naufragi, sobre la que es projecten imatges de Lluís Ortas. El vestuari és d’Antònia Fuster. Una esplèndida il·luminació de Toni Gómez i la música original de Miquel Àngel Aguiló completen aquesta aplaudida peça.
En acabar la representació ha tingut lloc un interessant col·loqui, moderat per Xavier Graset, amb tots els membres de la companyia. A la ressenya original del Blog, es pot escoltar aquest audio.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ