És la primera vegada que tinc ocasió d’assistir a un espectacle de dansa al Maldà, es tracta del cicle el Maldà enDansa , que enguany celebra la seva 4ª edició, i que gira entorn l’experiència de la dansa contemporània amb estils diferents. Així es podran veure durant dues setmanes sis peces curtes de dansa teatre, dansa urbana, dansa conceptual o teatre físic.
Dansa de proximitat. Dansa de qualitat.
La proposta del Maldà és divideix en dos programes de tres peses curtes cadascun d’ells, que responen a l’interès de fugir del format tradicional, estimular la creació i apropar aquesta disciplina artística a nous públics.
Jo de moment he pogut gaudir del Programa 1
1- “Nua” un solo de Nadine Gerspacher,”Silence” un trio coreografia d’Adriana Mascort i “Re-Garde” de la Compagnie MF. Tres peces curtes de 30, 10 i 20 minuts respectivament, caracteritzades per ser dansa de prop.
La meva valoració:
“Nua” un solo de Nadine Gerspacher ****
“Nua és la història de Madame Lou, una dona que espera. Una nena que ja no somia. Perduda en el temps. La peça reflecteix la trivialitat i l’efímer de l’existència humana.”
Nadine Gerspacher és una ballarina molt expressiva amb una capacitat de transmetre increïble.
“Nua” parla del buit i del desig.
“Nua” parla de l’estupidesa.
Un viatge entre l’espera. L’esperar en tots els seus significats.
L’espera que sempre ens acompanya al llarg de la vida.
Dansa contemporània, teatre físic i text (veu en off).
Un poema visual. Delicat. Intens.
Música de Lou Reed, Goldmund, Silvain Chauveau,…
2-”Silence” d’Adriana Mascort ****
“Com bancs de peixos seguim el corrent que se’ns marca mentre connectem i desconnectem amb les persones que ens rodegen.”
“Silence” ens parla de la recerca de la nostra identitat i de la lluita per conservar la nostra individualitat.
Ellie Gordon, Hayley Ader i Adriana Mascort, tres ballarines que rere la música de Paco de Lucía ,Enrique Morente, John Williams i Bruno Coulais Kila, ens ofereixen una coreografia grupal amb una gran tècnica i precisió rerecada moviment. Realment brillants!!!
Dansa contemporània.
3-“Re-Garde” de la Compagnie MF *****
Francesco Colaleo i Maxime Freixas han aixecat passions entre els assistents. Per mi el millor de les tres propostes. Técnica, qualitat, coordinació, coreografia, moviment,… sincronització.
Molt encertades les diferents músiques que han utilitzat per les seves coreografies: “La Bohème” de Charles Aznavour, “Els feuilles mortes” de Charles Trenet, “Prototypes 2” d’Alva Noto i “Tango” de Vicent Alvarez
Alguns moments m’han recordat al joc “un, dos, tres, pica paret” al que havia jugat de petita.
Dansa contemporània amb tocs de clàssica, urbana i física.