Un altre imprescindible de La Vilella!
Ahir vam poder gaudir d’un espectacle que malauradament avui és l’últim dia que el podeu anar a veure: Made in Ilva. Intento avisar-vos el més ràpid possible per que no us el perdeu, realment és del millor que hem vist aquests dies.
És un treball extraordinari en tots els sentits: il·luminació, projecció, efectes visuals, veu, moviment, interpretació, missatge, text… BRUTAL! Felicitats als dos components de la companyia, Anna Dora Dorno i Nicola Pianzola, per una feina tan ben feta.
«L’ermità contemporani s’inspira en el diari d’un treballador de Ilva de Taranto i el testimoni d’alguns dels treballadors entrevistats per l’empresa que treballen a la mateixa fàbrica, per complir amb els poemes de Louis Ruscio i Peter Schneider. La transposició artística es refereix a la veritable història de la major acereria d’Europa que afecta la vida de tota la ciutat de Taranto i els seus treballadors atrapats entre el desig d’evadir i escapar de la gàbia d’acer brillant i la necessitat de seguir treballar per la supervivència diària en l’infern de morts a la feina i els danys ambientals. L’espectacle és el resultat d’una acurada investigació i proves físic i vocal en la relació entre les accions del cos i inorganicità orgànics relacionats amb el treball a la fàbrica a través del qual emergeix una alienant sistema de producció crítica que transforma el contemporani humà en una màquina artificial, un espasme cos que es mou en resposta al procés de «brutalització» imposada per la societat. L’actor empeny el seu cos a través de la suspensió acrobàtic extrem, acrobàtic i accions repetitives, interactuant contínuament amb sons que es converteixen en els ritmes obsessius i que al seu torn en la música interpretades en viu, en el qual les notes s’entrellacen amb el cant d’una veu femenina li ordena que funciona! Produeix! Actuï! Crear! Ell posa el seu refugi en una escena composta d’estructures metàl·liques, va fer canviar l’ús de projeccions de vídeo que evoquen el context de la fàbrica, de les moltes fàbriques que encara existeixen com fantasmes de l’era moderna passen ara. Imatges i sons poblen els seus somnis, com els residus arqueològics que encara arrosseguen la vida, com la mort, en la memòria i en els records inoblidables dels que encara treballa en llocs similars. Ell va a través d’aquest tipus d’infern contemporània, feta de ritmes alienants i espais distorsionats, arribant a despullar-se de la seva identitat i d’usar una màscara anònima, sense rostre, per defensar l’essència de la seva ànima. Les persecucions contemporànies ermitans una salvació impossible, tractant de sentir la seva càlida carn, la seva vida orgànica, a diferència del procés de ferro fred inorganicità que ens empenyen les normes de producció de l’actual sistema social, la lluita la llibertat creativa de l’home i de l’artista».
* Traducció del text de Instabili Vaganti (Experimental Theatre Company)