És una llàstima que obres com aquesta, en les que s’expliquen coses importants, estiguin tan pocs dies en cartellera.
“Llueven vacas” és una obra teatral de l’escriptor Carlos Be, escrita en el 2006 i publicada per Arola Editors en el 2008. D’aquesta obra també hi ha una adaptació cinematogràfica molt interessant, estrenada en el 2017, que us recomano de veure.
La proposta teatral que s’ha pogut veure aquests dies en el Versus Glòries, es va estrenar fa uns mesos a Madrid (maig de 2018).
L’escenografia pràcticament buida fa que els espectadors posem tota la nostra atenció en els protagonistes i en el text. Uns actors extraordinaris. Un text ple metàfores, simbologia i situacions moltes vegades absurdes, amb uns diàlegs i frases surrealistes, però amb un missatge al darrera brutal. “Ya te has vuelto a olvidar!!!”, “Recuerda que te falta una pierna”,”Tu no tienes madre” o “Soy tonta”.
“Llueven vacas” no és una obra divertida, ni complaent, sinó més aviat el contrari, és una obra dura i trista, on se’ns mostra un dels problemes més grans de la nostra societat, el de la violència de gènere. Segur que molts de vosaltres coneixeu algú proper que ha patit o està patint algun tipus de maltractament. Per desgràcia jo l’he viscut de molt a prop, no us diré qui, ni què, ni com, per respecta a aquesta persona. Només us diré que el maltractament no és qüestió de classes socials, ni de raça, ni d’edat, ni cultural. Qualsevol persona pot ser víctima d’un home violent.
La societat en la que vivim tampoc ajuda. Com sinó, avui en dia pot permetre cançons com “La ingrata” (ranxera), “Putita”, “Infame”, “Todas mueren por mi” (rap), “Agarrala, pegala, azótala” (reguetton), “Si me porto mal”, “No me importa morir” (pop),”Despacito”, “Vitamina”,… que només d’escoltar les lletres a una se li posa els pels de punta. I qui diu cançons, diu novel·les, contes infantils, publicitat,pel·lícules,…Per això crec que és molt necessari que es facin obres com aquesta. Ja sabem que el teatre no pot canviar el món, però sí que el pot alertar i fer reflexionar.
A “Llueven vacas” no veureu ni cops, ni pallisses, no cal. El que si se’ns mostra és el joc pervers del maltractador cap a la víctima. Veurem la degradació dels personatges i de la relació. Molt interessant la manera en que s’ha portat a escena l’evolució de la degradació de la relació, col.locant els elements escènics cada vegada a més alçada i la protagonista cada cop més a tocar del terra.
En ell veiem manipulació, humiliació, abús, falta de respecte, desprestigi, anul·lació. En ella veiem el sotmetiment , l’obediència, el rebaixar-se , l’anul·lació com a persona, la culpabilitat.
“Llueven vacas” ens fa veure que la violència comença molt abans del primer cop. Que moltes vegades situacions que creiem que són normals no ho són. Ens fa qüestionar-nos quins són els límits, i el que no podem permetre frases com “porqué lo digo yo, y punto!!!”
La violència de gènere sempre ha existit , però ha estat silenciada des de fa molt anys. No girem el cap a un altra banda i plantem-li cara.