Le Vide és el resultat de la col·laboració entre les germanes Les Maybalés, Ester Nadal, Enrique Noviello i Stef Depover.
El programa definia aquest muntatge com «l’exploració del concepte del buit fent servir el moviment i el so d’un instrument singular».
Ahir en vaig equivocar en triar aquesta peça. No vaig entendre res del que ens volien transmetre aquestes dues ballarines i companyia. Esperava veure un espectacle de dansa, de house dance, un estil de ball que m’agrada molt.
Crec que ningú del públic va entendre res. Va acabar l’espectacle i la gent va reaccionar tard en aplaudir. Uns aplaudiments fluixos com mai havia vist. Bé, tret d’un espectador, que eufòric va vituperar als artistes. Vaig estar temptada de girar-me i dir-li: ens pot explicar que acabem de veure?
Les cares de gent a la sortida eren un poema. Molta decepció.
Per començar les dues ballarines van estar més de deu minuts escrivint «missatges, frases, paraules…» a terra amb un guix, que només la gent de la primera fila podien llegir.
Després van estar deixant anar frases en francès, que si no saps francès, ho tens clar. Sí que en podies llegir la traducció projectada a la paret, però no hi vaig trobar cap sentit en totes aquelles frases que deien.
Crits, repeticions.
El moment senyora explicant-nos la seva vida, encara intento entendre quin lligam hi havia amb l’espectacle.
La música, tema a part.
En definitiva, si algú pot explicar-me el sentit d’aquest espectacle, li ho agrairia.