La proposta de Joan Ollé vol retre homenatge a un dels seus sants particulars, Jaime Gil de Biedma.
Un itinerari per l’experiència personal del poeta i, al mateix temps, una crònica de la història d’Espanya des de la Guerra Civil (que ell va passar refugiat a la casa de la Nava) fins a la Barcelona preolímpica, en la qual Gil de Biedma analitza, amb despullada sinceritat, les relacions d’ell amb si mateix i amb els altres a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes…, tot seguint el fil biogràfic de la vida del poeta.
La seva joventut va estar marcada per la vida de l’alta burgesia barcelonina, Liceu, Club de tenis, Club de Polo, …. La seva homosexualitat, inconfessable en aquella època i en l’entorn social en el qual es bellugava, el va fer sentir des de molt jove una gran atracció per la marginalitat en contrast amb la vida burgesa que portava.
El 8 de gener de 1990 mor a Barcelona víctima de la sida. La seva parella, l’actor Josep Madern, també en va morir quatre anys més tard. Les restes de Gil de Biedma són enterrades a Nava de la Asunción.
Joan Ollé ens presenta tres Jaimes a l’escenari, que representen tres edats del poeta. Ivan Benet, Pep Munné i Mario Gas. Tots tres ens han agradat molt, i la interacció de tots tres dóna una visió àgil i diferent del que podria ser únicament un monòleg autobiogràfic.
Els ha acompanyat una magnifica Judit Farrés, actriu i cantant que ha interpretat tots els papers de dona al voltant del protagonista. Ella ha compost algunes de les cançons que canta a l’espectacle. També hem de comentar que en Joan Manuel Serrat ha regalat una de les seves cançons a aquesta proposta escènica, ja que ha musicat el poema “No volveré a ser joven” del poeta.
Una magnífica posada en escena i una acurada escenografia i il·luminació han fet rodona la proposta.
Si voleu llegir la crònica original sencera, només heu de clicar AQUÍ