Aquest no és el primer cop que La Plaça del Diamant puja a dalt dels escenaris i, ni tan sols, es tracta de la primera vegada que en Joan Ollé s’encarrega de fer-ho, però el fet que sigui un espectacle totalment nou i amb ànima pròpia justifica la seva posada en escena i la nostra visita al teatre. En aquesta ocasió, Ollé ha decidit que tot el pes d’aquesta Colometa recaigui a sobre d’una única actriu, enlloc d’explicar-nos la seva història a través de tres actrius com ho va fer fa deu anys al Teatre Borràs amb la Montserrat Carulla, la Rosa Renom i la Mercè Pons. En aquella ocasió, la posada en escena era bastant minimalista i amb molt pocs moviments per part de les actrius, situació que es torna a repetir en aquest muntatge, on gairebé no hi ha cap tipus de moviment, atorgant tota la importància al text i a les emocions transmesses per l’actriu. En aquest sentit, Lolita Flores fa un gran paper, construint una Colometa des de les entranyes i capaç d’exterioritzar les seves emocions de forma no verbal. De fet, la presència de l’actriu i la seva sòlida actuació és el plat fort i l’ànima del muntatge, ja que la direcció d’Ollé és mostra molt monòtona, repetint en excés el recurs de la música i de les bombetes de colors, al mateix temps que no hi ha gairebé cap moviment dalt de l’escena, amb una actriu immòbil asseguda en un banc. Penso que voler donar protagonisme al text no justifica el fet d’inmoblitzar completament l’escena, ja que és cert que no calen grans distraccions i ni tan sols, si es vol, que l’actriu es mogui, però si ajudaria donar vida al seu conjunt més enllà d’uns llums de colors, que tenen un efecte suggerent la primera vegada que s’utilitza, però que es va diluint a l’abusar del seu ús i, encara més, al no haver-hi gairebé més recursos escènics. Tot i això, potser la única escena de l’obra en que hi ha moviment és la cèlebre «vola, Colometa, vola» i cal dir que només per aquest gran moment, magistralment interpretat per Lolita, val la pena apropar-se al Teatre Goya a gaudir de l’adaptació d’aquest clàssic universal de la nostra literatura.
¡Enlace copiado!