Dos únics personatges que interactuen damunt l’escenari els gairebé 75 minuts que dura la funció em mereix un gran respecte.
La Huella és l’adaptació de l’ obra creada pel dramaturg Anthony Schaffers que es va representar per primer cop el 1970. Posteriornent se n’ han fet adaptacions al cinema obtenint fins a 4 nominacions als oscars.
Ara ens arriba aquesta proposta teatral de la mà d’ @albert.pueyo i @fonsmarta amb @edgarmoreno_actor i @jaumeorta ( en el paper d’en Milo)
L’obra arranca amb ritme ronser. És ben entrada l’obra que pren la força que anyoro al cap primer.
La trama és agosarada, fins i tot un pèl esperpéntica, on un escriptor anglès de reconeguda fama, cita l’amant de la seva dona per a fer-li una proposta deshonesta. Però els aconteixements prenen un seguit de girs inesperats…. de manera que al concloure la funció, et preguntes si no ens acabarà sorprenent de nou
L’escenografia acompanya, la història gira al voltant d’un saló amb una petita finestra que orienta el moment del dia i que fa de contra rellotge per a patiment de l’espectador just al final.
La huella és una obra amb el format de tota la vida, com les d’abans. Com a única desviació assenyalo el joc de llums que fan el cop de teló entre acte i acte. Poc arriscada, precisament per això resulta entranyable.
Primerament representada en català ( L’emprenta) l’obra original va ser concebuda com una crítica a la societat aristócrata d’Anglaterra on s’hi barregen la por, l’ambició i la lluita de poders en un joc intel.lectual que et manté amb l’ai al cor gairebé tota la segona part.
Es representa a @salaarsteatre i té programades funcions tots els dissabtes d’abril.
Teatre de proximitat, a Sala Ars s’hi respira familiaritat desde la noia que t’atén en taquilla fins a les palmes que saluden els actors desde dalt un cop acaba la funció.
Molt entranyable i per a amants del teatre de tota la vida.