La 39. Ja et trucarem, neix a partir d’una cançó que va compondre i escriure Carlos De Salvador (compositor i director musical) amb la idea de crear-ne un musical. La proposta li va enviar a la Bibiana Morales(directora escènica i coreògrafa) que de seguida va acceptar la idea. A partir d’aquell moment no tan sols sorgeix la voluntat de crear un musical sinó que neix la companyia escènica 3 que fan, que juntament amb en Carlos De Salvador i la Bibiana Morales, també compta amb en Víctor Sancho (autor del llibret i ajudant de direcció), que a més a més, amb aquest espectacle, s’estrena com a autor teatral.
La 39. Ja et trucarem, és primer espectacle de la companyia 3 que fan. Estrenada anteriorment a l’Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella, amb molt bona acollida de públic i exhaurint entrades en totes les funcions, arriba a Barcelona al teatre Aquitània.
Haig de confessar-vos que em feia molta il·lusió i a la vegada molt de respecte d’anar a veure aquest muntatge. La raó?, els conec a tots tres i no volia que això influís a l’hora d’escriure la meva recomanació.
La veritat és que ens ha agradat força, sobretot la música i les lletres de les cançons. Hi dic, ens ha agradat perquè en aquesta ocasió he anat molt ben acompanyada.
La 39. Ja et trucarem és un musical molt recomanable per a públic jove. És un musical fresc, amè, àgil, amb un llenguatge molt proper.
La música és espectacular.Les lletres de les cançons parlen de la història.
La música i el text van junts durant tot l’espectacle.
En aquest musical tan sols canten els personatges que tenen com a característica pròpia del personatge cantar, tot i que hi ha un bon encaix entre els personatges que canten amb els que només actuen.
Extraordinària l’actriu Marina González en l’àmbit vocal i interpretatiu.
En general bones interpretacions i bon nivell vocal.
Hi ha un bon ritme escènic. Entrades i sortides molt sincronitzades i canvis constants de vestuari.
Molt ben resols els canvis d’escena.
Sense ànim d’ofendre: cos de ball i coreografies en general a millorar. De fet, crec que el musical guanyaria molt més si prescindís d’algun número de ball que no està lligat a la història. També no acabo d’entendre quina és la finalitat d’alguna escena.
Es tracta d’un espectacle de teatre musical, que vol retre homenatge al mateix gènere i a l’ofici d’actor des d’una visió irònica, sincera i contemporània, i amb un missatge molt esperançador: la vida no és fàcil, si vols alguna cosa, l’has de fer per tu mateix.
«Arribar a tenir èxit en els nostres propòsits de vegades no està a les nostres mans però sí la decisió d’invertir-hi temps en intentar-ho» . Bona reflexió.
Dia d’estrena, molts nervis i emocions.
