Ja he vist un parell de muntatges de Jordi Bertran, és un dels titellaires de fil que segurament hem vist però que ni ho sabem. En una de les edicions del Píndoles, ja vaig veure part del seu treball amb dos punts de pòrex, i que podem veure actualment a la Sala Fènix.
Molta gent creu que ser adult implica tenir responsabilitat, ansietat i dudes. Possiblement hem deixat de veure les coses com un nen. Deixar-ho tot i veure com entrem en un espai totalment diferent. Aquest cop he deixat els anys al carrer i a l’entrar a la Sala Fènix he volgut viure, riure i sorprendre’m com un nen, amb res negatiu que tenim abans d’entrar-hi. I ho he aconseguit durant uns 60 minuts.
És impressionant la manipulació que realitza amb aquestes boles de pòrex. Hi ha moment que veus expressions en els personatges. He gaudit molt amb els dos personatges que han tocat la guitarra a dues coses, com amb tan poc ha aconseguit un gag impressionant. I la sensualitat que la seva mà aconsegueix amb la noia francesa, m’ha resultat magnífic.
Power Point és la recerca del titellaire amb un punt en comú. I amb l’ajut de la seva interpretació, les seves mans, una guitarra i un parell de punts veiem com donen vida a un munt de personatges.
Amb Power Point he entrat en un món diferent, Aquests punts, aquestes boles de pòrex, m’han tret aquell menut que tenim amagat i m’he deixat sorprendre. S’ha de dir que la proximitat és un punt a favor per endinsar-te en aquestes petites històries.
Em sembla una bona opció per aquests dies per anar-hi amb els nens (i els grans). Recordeu que a més, amb les mesures (el teatre és més segur que altres espais) l’aforament s’ha reduït.
Podeu llegir la resta de la meva opinió en el següent enllaç