La muntanya que fumeja

Una expedició de 4 dones està a punt de fer el cim del Fitz Roy, un dels cims amb més dificultat de la Patagònia que mai abans ha estat assolit per una cordada femenina.
Son a 3.000 mts d’alçada fent un recés, esperant que millorin les condicions atmosfèriques per seguir endavant.
Entre jocs i xerrades l’ espera es fa prou llarga per acabar descobrint la veritable raó que les ha portat on son i sorgiran els dubtes per tirar endavant o renunciar-hi. Una decisió que hauran de prendre totes juntes i per la que difícilment estaven preparades.
FItz Roy no és més que l’escenografia triada per l’autor Jordi Galceran per recordar-nos que l’estadística es forja amb un conjunt de variants que poden anar canviant. L’ interès comú com a bandera d’una fita col·lectiva amaga recels, interessos personals i amor propi que faran ressorgir la pitjor versió de cada una.
I és en els pitjors moments quan prenen força les nostres decisions, perquè tan se val el què passa desprès. El més difícil és anar-hi convençut.
Un muntatge de traca i mocador on les 4 actrius hi excel·leixen amb un ritme distés i molt d’humor.
Els escenògrafs Josep Iglesias i Max Glaenzel han sabut transmetre a Jorba Miró la realització d’un decorat a l’alçada ( mai millor dit) 😊
Una obra divertida, per gaudir-la i per pensar-la. Amb certa dificultat en els textos ( quins nervis que no s’equivoqués qui no tocava). Per entendre-ho, s’hi ha d’anar 😉