Després d’estrenar-se en el Festival Grec d’enguany, arriba al Teatre Lliure, una versió actualitzada de la novel.la El Misantrop de Molière. Es tracta d’una producció de La Brutal amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer.
Pompermayer ha escrit una versió més actual, més contemporània.
Pablo Macho Otero ha versificat el text original en versos alexandrins però també amb un llenguatge més proper, amb referències actuals i jocs de paraules.
David Selvas (director) ha creat una experiència teatral memorable. Ha tingut molta visió i talent a l’hora de seleccionar el repartiment, la creació del disseny escènic, l’elecció de la música i la il·luminació, i la supervisió general de la posada en escena.
El repartiment està encapçalat per en Pol López i la Mireia Aixalà.
Laia Alsina, Júlia Genís, Norbert Martínez, David Menéndez, Alex Pereira i Albert Prat, completen la resta de repartiment.
L’escenografia d’Alejandro Andújar ens situa en una empresa discogràfica, per tan, la música és present durant tota l’obra. La banda sonora conté grans èxits musicals de música rock i pop. Tot és en directe. Són els mateixos actors qui toquen i canten. Fins i tot en Pol López, ens regala una interpretació brillant de Sufre como yo, un tema de Fonollosa versionat per l’Albert Pla.
El disseny de llums de Jaume Ventura, el so d’Efrén Bellostes i l’espai sonor i música de Paula Jornet i Adrià Jornet són claus a l’hora de crear l’atmosfera adequada en cada escena.
Completen el muntatge el vestuari de Marta Pell i els audiovisuals de Mar Orfila.
Com ja sabeu, El Misantrop gira al voltant de la hipocresia, la vanitat, la falsedat i l’obsessió per les aparences.
El 2011 vaig veure una versió de El Misantrop que girava entorn del mundillo dels actors i actrius. En aquella ocasió la dramatúrgia, encàrrec del mateix Georges Lavaudant, va ser traduïda del francès al català i en prosa per en Sergi Belbel. D’aquella representació en guardo un gran record.
El Misantrop que ens proposa La Brutal manté el mateix missatge que l’original, però centrant-se en el món de la música.
El Misantrop de La Brutal parla de la vanitat dels artistes, la hipocresia i falsedat de la indústria musical, els interessos de les discogràfiques, l’obsessió per les aparences, les influències de les xarxes socials i la necessitat d’un gran nombre de seguidors, l’ambició, la desil·lusió, la falta d’ètica i valors, les relacions públiques, la imatge, els contactes. Ser fidel als teus principis i mantenir la integritat musical o vendre’s a la moda del moment.
D’aquesta representació també m’emporto una experiència teatral inoblidable.
Al meu marit i a mi ens ha fet molta gràcia veure que el nostre fill és tal qual el misantrop.
Va estudiar indústria musical, és músic i està del tot decebut amb què s’ha convertit el panorama musical. Tot el que es planteja a l’obra: la hipocresia i falsedat de la indústria musical, els interessos de les discogràfiques, les influències de les xarxes socials, la necessitat de tenir un gran nombre de seguidors, la falta d’ètica i valors, la importància dels contactes i les relacions públiques, ser fidel als teus principis i mantenir la integritat musical o vendre’s al que està de moda, ell ho ha patit.
Per tant, estem davant d’una obra que tot i que va ser escrita el 1666 continua evidenciant la realitat actual.