Anar al Laboratorio Teatro és tota una gesta, com en la seva forma de treballar entrar en la seva sala aconsegueixes entrar en una mena de secta, des de l’entrada fins a la sortida. Jessica Walker segueix la mateixa manera de treball d’altres propostes, on l’espiritualitat es percep quan entres i no et deixa fins al final de l’obra i més enllà.
Un treball viu i en essència molt diferent de la resta de propostes que es poden veure a la cartellera. S’ha de dir que ha estat una de les propostes que més m’ha agradat per la seva espontaneïtat, la seva part humorista i com volen definir l’acte d’un petó en una delirant cuina envaïda per la poètica de la tardor i la seva malenconia, el muntatge explora el petó com a traductor de l’amor però també com a fita històrica, acte polític o símbol místic.
Tot i ser un treball coral, com altres vegades Carlos Peñasco té uns moments memorables.
Els diferents personatges ens van explicant com va ser el primer petó, l’últim petó i el que els va marcar. Des del petó de l’enamorat, el petó d’amistat, el petó indecent d’un capellà. En un to cabareter que ha estat una delícia per tot el públic.
Com sempre la sala forma part d’aquesta forma que tenen de fer teatre, es nota la seva autenticitat i les ganes per fer una proposta totalment diferent d’una forma molt improvisada o és el que ens volen vendre, però és molt més que improvisació.
Com en les altres obres vistes, és una proposta diferent, visual i amb una entrega total que el públic agraeix.
Aquest cop us he de recomanar anar a veure-ho, sense cap mena de dubte.
Podeu veure la meva opinió en el següent enllaç