Dona és una obra de Queralt Riera i la proposta més arriscada que he vist de l’Oriol Tarrason amb Les Antonietes. A més, ens trobem amb l’última proposta d’aquesta companyia.
El text és complex, però tant la paraula com el moviment o dansa és part essencial de l’obra. Ens trobem amb una àvia, una filla i la neta. Tres testimonis amb els seus dimonis.
Una obra on Alba Sàez, la neta és el que té el paper més intens, tant en els seus monòlegs com en el moment de dansa. L’Annabel Casan porta el paper de la mare, protagonista de la història per ser una ‘dona’ en un paper molt tràgic. I Anna Güell amb el paper d’àvia i que presenta el paper més tendre de tots tres.
En tot moment estem observant a les tres actrius, en un escenari vuït on destaca unes cortines de llum. Veiem els silencis, les reaccions, la por i el temor quan una d’elles ens està parlant. Amb poques interrupcions entre un monòleg i l’altre.
Parlen sobre la prostitució, la pederástia, la mort, el sufriment de tres generacions.
Pots veure la resta de la meva opinió al següent enllaç
