A la Sala Joan Brossa vam poder veure ahir, dijous DECADÈNCIA, l’obra de l’escriptor britànic Steven Berkoff dirigida per Glòria Balañá i amb l’extraordinària i, entenem que complicada, traducció de Neus Bonilla i Carme Camacho.
Miriam Alamany i Carles Martinez són els magnífics intèrprets de les dues parelles d’amants de l’Anglaterra dels anys 80.
Aquesta proposta va ser presentada en l’última edició del «Temporada Alta» de Girona i estarà a l’Escenari Joan Brossa fins al 16 de febrer.
Steven Berkoff (Londres 1937) és considerat un autor maleït i punyent, que destil·la una gran ferocitat en els seus textos, com ja vam poder veure a la proposta “Com els grecs” que sota la direcció de Josep Maria Mestres es va oferir al Teatre Lliure la temporada passada.
Un autor que critica despietadament a les classes altes angleses de l’època de Margaret Thatcher, uns personatges de l’alta societat que viuen fent gala i ostentació dels seus privilegis, lliurats a tots els plaers, i menyspreant a tots aquells que són diferents per estatus social, raça o religió.
L’obra ens parla d’una parella d’amants rics, Helen i Steve, que viuen consumint òpera, llagostes, cigarretes, alcohol i sexe sense parar. Van a festes, van de cacera, van als millors hotels i restaurants, … no els importa res més que el seu particular paradís.
Però també ens parla d’una parella desigual entre una nova rica i un treballador, la Sybil i en Les. Una història despietada d’amants i desenganys. Sybil és la dona enganyada del Steve i Les és el detectiu contractat per ella, per descobrir l’engany, i amb el que acabarà establint una relació d’amants.
Un cop més assistirem al triomf de la classe benestant, al triomf del poder i els diners.
Una proposta magnífica, tant per la direcció de Glòria Balañá, la posada en escena amb espai escènic i vídeo d’Alfonso Ferri i Laia Tubio, la il·luminació de Silvia Kuchinow, el so d’Àlex Polls, el vestuari d’Alberto Merino i, ….. capítol a part, les interpretacions de Carles Martínez i Miriam Alamany que assoleixen l’excel·lència.
Segons ens comenten al col·loqui, que ha tingut lloc en acabar la representació, han estat assessorats en el moviment per la Montse Colomé. Molt destacable l’enorme quadre que penja del sostre i que, deformades, ens ofereixen escenes de pintures adients al que en cada moment ens van relatant.
Un text gens fàcil, que sense pauses van deixant anar en vers, com si fluís, com si ells ho portessin «incorporat de sèrie». Els actors fan seu un text sarcàstic, demolidor, irreverent, racista, masclista, xenòfob i amb un vocabulari groller que contrasta amb la finesa dels gestos.
Una transició d’un personatge a un altre, la Miriam de la Helen a la Sybil, el Carles del Steve al Les, sense cap element visible tret de canvis subtils en l’entonació i la gestualitat de cada un dels personatges.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ