Un únic text. Senzill i sensible. I també premiat, sigui dit de passada. Un escenari auster. Una llum que empeny l’acció i emfatitza les emocions. I dos actors, Carles Goñi i Muguet Franc, interpretant-ho per separat i en sessions diferents. De dol, de la dramaturga Queralt Riera, ve a parlar-nos del dolor de la pèrdua i dels actes a la que aquesta ens pot arrossegar. De vides tacades i trencades per l’abús d’un oncle. Un abús llunyà en el temps però on el subconscient dels protagonistes, el Hamlet i l’Ofèlia, ha quedat clavat i que tindrà conseqüències fins avui, el dia en que celebren 33 anys. L’ancoratge shakespearià és anecdòtic. Encara que aquí, al igual que al clàssic anglès, també hi ha bogeria i venjança. I morts.
Hamlet i Ofèlia, Carles i Muguet. La mateixa obra calcada amb una única variable: el gènere de qui l’interpreta. No és una mera petulància o excentrisme intel·lectual sinó una apel·lació frontal a l’espectador: ens mostrem igual de comprensibles o tolerants davant d’un mateix fet si aquest el protagonitza un home o una dona? El teatre i l’art, com la mateixa vida, són un joc de projeccions i d’identificacions creuades. Les coses no són com són, sinó com som. I quan les jutgem, no fem res més que parlar de nosaltres mateixos.