La sala Flyhard enceta temporada amb una simpàtica comèdia romàntica que fa sortir a l’espectador del teatre amb un somriure dibuixat a la boca, que no és poc, i amb la sensació d’haver passat una estona agradable. Es tracta d’una peça senzilla, sense gaires pretensions ni artificis, que aborda el tema de l’inici de l’amor a través de dues parelles. Potser és un tema recorrent dins del gènere, però s’ha de reconèixer que l’autor ho explica amb gràcia, proximitat i naturalitat a través diverses escenes picades que agillitzen l’acció. A més, ens trobem amb uns personatges ben defensats pels quatre actors, destacant el de la Lola i el Francesc, que són d’alguna manera els que més substància aporten a l’obra.
D’altra banda, penso que el fet que l’obra tingui el segell Flyhard juga en contra seva, ja que les comparacions amb altres peces de la sala de Sants són inevitables i, en aquest sentit, l’obra que se’ns presenta no conté un element propi que la faci sobresortir, tal i com succeïa en propostes anteriors. Cal dir també que l’obra conté alguns alts i baixos que afecten el desenvolupament de la història, els quals impedeixen que hi pugui haver més profunditat. Tot i això, l’obra funciona i agrada a l’espectador, ja que aquest es troba un producte amb elements comercials que li fan passar una estona agradable i divertida a través d’una comèdia romàntica de tó lleuger i fàcil de consumir.