“Dante 56. Pell i ciment” és la nova proposta de la Companyia Casa Real. Una obra que parla sobre l’oblit i els laberints de la memòria. Una història plena de foscor, secrets i fets silenciats. Una història amb un transfons colpidor que no deixa indiferents als espectadors.
La memòria és la base de la nostra identitat, una barreja entre els nostres gens i les experiències que hem viscut. Experiències bones, dolentes, fins hi tot traumàtiques o desagradables que algunes vegades la nostra ment ,de manera involuntària o voluntària, recorda o no. El problema de la memòria és que no sempre es comporta com voldríem; així que de vegades, guarda informació que no necessitem i oblida coses que ens agradaria recordar, i a l’inrevés.
La protagonista de “Pell i ciment” , de manera inconscient percep alguna cosa en l’ambient d’aquell pis buit ple d’aluminosi que està estudiant. Té flashbacks. Cada vegades i de manera més freqüent es troba confusa davant d’algunes sensacions que li són conegudes. La recuperació de records del passat s’esdevenen mica en mica i els secrets deixen de ser-ho.
El passat torna. Ha arribat l’hora de parlar, i tancar ferides.
Tot i que des del meu parer hi ha algunes coses a millorar, és una proposta que paga la pena d’anar a veure tan pel seu contingut, com pel missatge que ens vol fer arribar.