Bonobos és una comèdia irreverent i esbojarrada que en certa manera pretén fer-nos menys cecs, menys sords o menys silenciosos amb relació al món de la discapacitat. Potser aquesta és la força d’aquesta obra: la d’obrir-nos a la tolerància a través del riure!
Tres amics, un cec, un sord i un mut, cansats de trobar relacions decideixen idear un pla per tenir cites sense indicar les seves limitacions. A partir d’aquesta premissa, tot el que pot venir són malentesos per poder riure una bona estona.
Tres personatges discapacitats a escena, com he dit amb ganes de tenir una cita a cegues amb tres veïnes. Una speed dating o directament un First Dates per les situacions que es van produint. Hi tenen uns minuts per a cada una de les cites per sortir amb totes. El cec no ha de semblar cec, el sord no ha de semblar sord i el mut hauria de parlar.
Amb aquesta premissa, ja podem pensar en els embolics que ens podem trobar amb una cita i que els altres dos amics amagats intentin, inicialment, ajudar-nos en la nostra cita.
Les tres veïnes que s’han “apuntat” a aquesta cita a cegues, podem dir que tampoc són tan ‘normaletes’ com podríem pensar. Una infermera del Clínic una mica tonteta, una dependenta de sanateria amb gust pels peus i una mossa d’esquadra un xic desquiciada.
S’ha de dir que ens podem riure a gust, sense caure masa en el mal gust. L’humor negre que pot despendre és una mica més light. Amb situacions fora de lloc, però encara divertides. La capacitat de Jordi Soriano per fer-nos riure amb els gestos i situacions de clown, fa que per moments ens atrapi més les seves aparicions que la resta d’actors.
Això si, és una comèdia coral, que tots tenen una química molt bona i que es nota a l’escenari. Una obra més de gest i moviment de clown que d’acudits fàcils.
Una bona forma per desconnectar de la setmana labora, deixant-se riure i fora