Mariona Esplugues és l’autora, creadora, directora i intèrpret de Boja, un espectacle multidisciplinari que combina interpretació, dansa i cant en directe.
Boja es va estrenar al Teatre Eòlia l’abril de 2022.
Després de l’èxit rotund de públic i crítica, es va programar durant el mes de juliol al mateix Teatre Eòlia.
Dissabte a la nit es va estrenar al Teatre del Raval. Val a dir que la sala era plena de gom a gom i que va ser tot un encert haver triat d’anar a veure aquest muntatge.
Aquest monòleg sorgeix de la necessitat de compartir i fer visible l’experiència personal viscuda per la Mariona durant aquests darrers setze anys; de la necessitat de deixar de tenir por del que pensaran i del que diran; de la necessitat de trencar amb el silenci, els secrets i les mentides; de la necessitat de donar visibilitat als trastorns mentals sense tabús ni drames, amb la llibertat d’expressar-se lliurement, sense prejudicis, trencant estigmes.
La Mariona té vint-i-sis anys i la història comença quan en tenia deu, la primera vegada que visita un especialista. Depressió, atacs de pànic, ansietat, inquietut, insomni, dificultat de concentració.Trastorn d’ansietat generalitzada.
Durant aquests deu anys ha passat per tres psiquiatres i quatre psicòlegs.
Tractament: administració de psicofàrmacs tranquil·litzants, ansiolítics i antidepressius.
Boja és una comèdia, una performance, una reivindicació, una festa, un acte de llibertat i de valentia.
Una experiència explicada en primera persona.
Boja és el clar exemple que amb pocs recursos escenogràfics es pot crear un gran espectacle, sobre tot perquè aconsegueix que l’espectador se centri principalment en la interpretació.
La força del personatge protagonista d’aquesta obra és brutal.
La Mariona Esplugues es menja l’escenari. La seva interpretació és brillant (moviment, veu i interpretació).
El públic dempeus vam aplaudir amb ganes i durant una bona estona la seva magnífica feina.
La Mariona, visiblement emocionada, va haver de sortir un munt de vegades a saludar a un públic realment entusiasmat.
La lluita contra l’estigma de les malalties psíquiques està cada vegada més present en iniciatives que parteixen de l’àmbit escènic. La dona del tercer, Toc Suite número 6, Nua, Harakiri. Tu no surts a la foto, El loco i la camisa, Next to normal, No m’oblideu mai, són alguns exemples que he vist durant aquests darrers anys. Bravo per totes elles, perquè amb força i coratge diuen prou i alcen la veu per tal de canviar el món.
No us la perdeu!
