Començo la setmana amb una obra, Bèsties, al Teatre Akadèmia. Amb Marta Marco dirigida per Pau Roca.
Una obra que vol provocar el debat. Ens atrapa, i d’una forma efectiva ens entra en el debat sobre la influència que reben els més joves i fins i tot els més petits. La hipersexualització dels i de les menors.
La publicitat ens mostra a diferents nens posant i actuant com adults, en programes infantils, pel·lícules, contes, concursos de bellesa (EUA al capdavant). Tot això crea una influència negativa en l’autoestima. Qui no ha conegut algun jove amb trastorn d’alimentació per modificar la seva aparença corporal.
Aquí ja parlem d’un pas més endavant. Ja no parlem de modificar l’alimentació, la vestimenta, … Ja parlem de començar amb la realització d’operacions. Perdre la seva infància per tenir una aparença física determinada, sempre imposada pels adults.
La Marta Marco fa un monòleg magnífic. Tant amb les seves intervencions, com en els seus silencis. Com hi ha moments que s’allunya del públic i d’altres que ens pregunta directament. Es presenta com a psicoterapeutaque ha hagut de tractar una pacient. Una nena, no parlem ni d’una adolescent, ja de ben petita vol tenir uns pits com els que veu a les revistes. Com veu als adults.
La protagonista ens va presentant la situació, i de mica ens mica ens anem preguntant i responent el que nosaltres mateixos pensem. Cada cop tenim una nova qüestió, “i si la nena…?”, “i si la mare….?”, “i si la societat…” però cap resposta.
No hi ha cap mena de dubte. Crec que és un espectacle per anar a veure sense pensar. Assistir amb més gent i comentar-ho a la sortida. A reflexionar com a persones i com a societat. Un encert de programar al Teatre Akadèmia, un encert la direcció de Pau Roca i un encert escollir a Marta Marco com a protagonista.
Molt per debatre, molt per parlar-ne. Si voleu veure la resta de la meva opinió teniu l’enllaç
