No es fa en un teatre, però és teatre. També té part de recreació històrica. I és una auca, sí, amb les seves vinyetes i narrada en vers. És simplement el que diu que és una Auca del Born. I endemés, suposa el punt de partida de celebració dels actes del tricentenari de 1714 per part de l’Ajuntament de Barcelona.
Jordi Casanovas l’encerta de ple al donar resposta a aquest encàrrec de Toni Soler: aconsegueix respectar l’espai i fer-lo lluir, posant-lo al servei de la dramatúrgia per treure’n el màxim partit amb l’ajuda d’una colla de bons actors. Així, aquest muntatge pensat específicament per representar-se aquests dies en el remodelat mercat del born, en concret sobre les ruïnes del barri de la Ribera, ens ofereix la possibilitat de girar els ulls cap als ciutadans de la Barcelona de principis del segle XVIII. Contemplar les seves foteses i les seves gestes, a través d’una història d’amor entre un home i una dona veïns d’una ciutat oberta i alegre que serà primer assetjada i després derrotada.
Sens dubte l’Auca del Born és un espectacle singular, estretament lligat a un lloc i a un moment. No ho deixeu per més endavant, no hi haurà una ocasió millor per veure’l. Només per aquest fet, ja el considero imprescindible.