Mai un títol havia fet tanta justícia al contingut d’una obra. Al contrari! és un ja una declaració d’intencions a la que l’autora, Lluïsa Cunillé, ens té acostumats: res és el que sembla sinó tot el contrari.
Ens trobem en la meitat de la nit, entre el son i la vetlla, amb la directora d’un teatre (Antònia Jaume) que prepara, en la més precarietat escènica i sense pressupost, una ambiciosa proposta per programar tres obres d’Ibsen. Un Ibsen admirat, magnificat, platònic, quasi com un fantasma. D’això estem parlant, no? Però la directora, no està pas sola; té visita. I quines visites! Un seguici d’interaccions –totes elles interpretades per Berta Giraut– a través de les quals, podrem conèixer la veritable realitat de la protagonista. Personatges i més personatges amb els que podrem gaudir d’un sentit homenatge al teatre i d’un magnífic tour de force de les dues actrius que donen al text un segell propi.
La direcció d’Albert Arribas és un altre gran encert d’aquesta proposta, totalment enfocada a realçar la intenció del l’obra: donant sentit i vida a cada objecte de l’escenari – incloent una pistola – i creant i posant al públic davant de la realitat, si és que sabem exactament quina és. Cada canvi d’escena és cosit amb gràcia i sense que se li notin les fissures, creant una sensació d’unitat en el que l’espectador hi serà convidat sense haver de trencar mai la quarta paret. Queda clar, després de veure la posada en escena de El gos (Premi Born 2022) i ara Al contrari!, que el tàndem Cunillé-Arribas funciona i ens pot donar grans alegries.
N’esperem moltes més.