Ahir vaig anar a veure Ai! La misèria ens farà feliços, i encara estic flipant amb el que vaig veure.
Ha estat brutal! Increïble! Interpretacions, text, posada en escena… impressionant!
Sembla increïble que després de tants anys veient teatre, em continuï sorprenent: la capacitat creativa i imaginativa d’algunes persones i la capacitat interpretativa d’alguns actors.
Ai! La misèria ens farà feliços és una obra de Gabriel Calderón, un escriptor, dramaturg i actor uruguaià, que va debutar a casa nostra al TNC el 2018, amb l’obra Que rebentin els actors.
Jo el vaig descobrir el 2019, en el marc de Temporada Alta, amb l’estrena d‘Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), protagonitzada per Joan Carreras. Va ser impressionant! Haig de dir que va ser una de les millors interpretacions que li he vist fer a en Joan Carreras. De fet, amb aquest muntatge va guanyar un premi Max i un premi Butaca com a millor actor. La vaig tornar a veure al teatre La Sala d’Argentona el 2022 i un any després a La Villarroel.
Amb Ai! La misèria ens farà feliços, Gabriel Calderón ens proposa una peça que qüestiona el paper de l’art, la identitat i l’ofici d’actor en una societat automatitzada.
Com ja us he comentat abans, és una obra increïble.
Per començar el text és extraordinari, divertit, sarcàstic, satíric, agut, on l’autor juga amb la integració de la intel·ligència artificial i la robòtica, i en la suplantació d’aquesta en el treball.
A Ai! La misèria ens farà feliços la intel·ligència artificial s’ha infiltrat en el món del teatre. Només queden tres actors, una dona i dos homes, que en algun moment van destacar als escenaris. Ells són la Laura (Laura Conejero), en Pere (Pere Arquillué) i Joan (Joan Carreras). Tres grans actors que s’han vist desplaçats per màquines que interpreten els papers amb una precisió perfecta.
Un quart personatge entra en escena, l’Anna, interpretada per l’actriu Daniela Brown, que s’ha de reconèixer que tot i la seva joventut ha demostrat està al mateix nivell que els seus companys de repartiment.
De debò, les interpretacions han estat d’excel·lència. Quin nivell!
Gest, interpretació, ritme, moviment, canvis de registre… BRUTAL!
Una altra gran protagonista és la taula, un espai de creació, de socialització, de celebració, el suport, la gran esperança, el punt de trobada.
Ai! La misèria ens farà feliços qüestiona l’essència de l’ésser humà en l’era de l’automatització, convidant-nos a reflexionar sobre el futur de la humanitat i la relació amb la tecnologia i l’art en una societat cada vegada més deshumanitzada.
Ho fa amb un to humorístic i sarcàstic, amb ressons de La vida es sueño i El gran teatro del mundo de Calderón de la Barca.Teatre dins el teatre.
Un homenatge al teatre i als professionals del teatre: maquinistes, funcionaris, directors, assistents, traspunts, regidors, tècnics, actors, actrius, professionals del teatre i públic. Un text que ironitza sobre el teatre, el públic i els actors.
És clar que del tema de la IA tothom en parla. De fet, és un tema que últimament se’n parla molt en teatre, televisió i conferències.
S’ha de reconèixer que la IA és una gran eina de present i de cara al futur, però també és una eina perillosa si no s’utilitza adequadament.
Un espectacle rodó.
No us el perdeu!
Imprescindible!