Benvinguts a La Quarta dimensió. Així és com es titulen – sense que ningú sàpiga ben bé el perquè – el conjunt de 17 poemes teatralitzats que donen veu a personatges de la mitología grega que l’autor grec Iannos Ritsos ens va deixar com herència. No és el primer cop que es representa un d’aquests poemes – i de ben segur que arribaran més especitacles – però en tot cas, ara tenim l’ocasió de veure Agamèmnon. De les històries d’Homer ens arriba un Agamèmnon despota, ambiciós i sense escrúpols però aquí, Ritsos ens el presenta com algú més reflexiu, més considerat, més humà. Un despota humà, sí, que arriba de la guerra de Troia per dirigir-se a la seva dona i al desenllaç fatal que l’espera…el que ja coneixem tots.
Cenyint-nos al monòleg de Ritsos, però amb certes llibertats a nivel de direcció, l’espectacle de Gerard Bidegain se’ns mostra despullat i intimista. No en va, presenciem una escena de familia on els records, la reflexió i fins i tot potser la culpa i l’arrepentiment demanen sobrietat. I els tres actors protagonistes la tenen: un Agamèmnon (Oriol Genís) lúcid, una Clitemnestra calla però unyent (Cristina Martí) i una filla/narradora (Zúbel Arana) ponderada i precisa en la seu cant i en les seves paraules. Tots tres a l’altura del text i també del silenci, ambdós els veritables protagonistes.
Esperem que la valentía d’escenificar una obra exquisita però minoritària sigui la porta d’entrada a fer descobrir i redescobrir al lector/espectador el llegat de Ritsos i dels nostres clàssics.