Darrerament, els musical lovers estem d’enhorabona a causa de les diferents propostes que ens estan arribant a la cartellera. Si fa uns anys, els musicals eren molt minoritaris en comparació a la resta de propostes, des de fa un temps sembla que el gènere ha revifat i es torna a creure en ell (esperem que sigui per molt temps i que vagi en augment). Un exemple, el tenim en aquesta nova obra que es presenta al Teatre Goya, la qual és una producció totalment original i autòctona. Es tracta d’un musical de mitjà format, amb quatre actors i dos músics en escena, el qual té una molt bona factura i execució. En aquest sentit, se’ns ofereix allò que es promet, tot buscant fer passar a l’espectador una bona estona a partir d’una història senzilla i ben explicada. Potser, aquesta es dilata en excés, sense aportar res nou en diferents moments, però l’agilitat del muntatge fa que això no sigui un gran problema. De fet, els diferents i encertats temes musicals fan avançar la història, aportant l’humor i el dramatisme necessaris, però sense fer que aquesta s’encalli. De la mateixa manera, la direcció d’Elisenda Roca facilita el dinamisme en la direcció d’actors i cerca la naturalitat en les situacions còmiques, tot buscant la identificació de l’espectador amb la història.
L’obra ens relata una situació tan propera i atractiva com molt vista i revisada en les diferents disciplines artístiques. I és que l’amor (i el desamor) pot fer trontollar qualsevol cosa i ja fa segles que els nostres avantpassats es van adonar que aquest tema resultava un gran reclam. No obstant, tot i utilitzar algun tòpic, la història plantejada funciona perfectament com a entreteniment, fent desconnectar a l’espectador del seu dia a dia i utilitzant una trama i uns personatges ben construïts, així com ben defensats pels quatre actors. Sens dubte, ens trobem amb una proposta suggerent que no defraudarà als assistents i que els farà gaudir durant una estona a les butaques del teatre.