“2051.Una comèdia distòpica” és una obra de ciència ficció ambientada en un possible futur molt proper , on se’ns presenta una societat del tot absurda que està dominada per les noves tecnologies. En aquest cas l’obra es centra en les xarxes socials, més en concret en una nova xarxa social que està de moda, on els usuaris hi han quedat atrapats i es relacionen virtualment entre ells. A través d’un programa anomenat Drims, es pot triar amb qui, quan i on poder tenir sexe “virtual”, una situació del tot distòpica, conseqüència de la societat en la que actualment ens trobem.
Penso que l’Ivan.F. Mula ( escriptor, director i actor d’aquest muntatge), ha volgut criticar d’una forma satírica, l’ús i la dependència que s’està creant de les xarxes socials, i que ens intenta advertir del perill i l’abús d’aquestes noves tecnologies, en la que cada vegades hi ha més persones enganxades.
En el repartiment hi trobem al mateix Iván F. Mula, en el seu paper de Newpol ( gran consumidor de sexe virtual), en Sony (Carles Armengol), un home romàntic que lluita per tenir una relació però dins del món real i l’Alba Rubio que ens interpretarà més d’un paper: la jefa de l’empresa Drims, la dona virtual, el d’una noia real i la Prada( una noia cega que es mou tan en el món virtual com en el real) .Tots tres haig de reconèixer que ho han fet molt bé, però la interpretació d’en Carles ha estat la que més m’ha agradat, possiblement pel seu paper, que ha estat el més divertit i còmic de l’obra.
Ivan i Carles, ha estat un plaer haver-vos conegut.
Recomanable per passar una bona estona i per reflexionar sobre l’abús, cada vegada més estès del consum de les noves tecnologies i la dependència a les xarxes socials en la que cada vegada hi ha més gent enganxada.
Obra original, divertida i amena. Felicitats a tot l’equip !!!
Teniu tan sols un dissabte per poder veure aquesta proposta.Un consell aneu-hi amb temps, els seients no són numerats i per tenir una bona visió és molt important ser dels primers a la fila.