Píndoles - Festival de teatre breu en espais vius - 2019

Una de les cites que intento no perdrem és la del Festival Píndoles.

Aquest any les dates han estat els dies 7, 8 i 9 de juny del 2019. Durant aquests tres dies s’han pogut veure unes 20 propostes de microteatre. Lloc: diversos espais del Castell de Montjuïc.

Aquest any només he pogut veure dues de les peces que es representaven dissabte: “Veus” i “La noia de la benzinera”. La primera en els soterranis del castell on estan les cel·les, la segona en una de les oficines.

“Veus”, un text de Josep Maria Ribaudí, dirigit per Marc Torrecillas i interpretat per Marc Barbena.

Es pot viure sentint veus dins el cap? Es pot ser feliç sense poder aturar-les? Unes veus que et recorden coses, que no paren de martellejar dins del teu cervell i que t'obliguen a fer coses... En pots ser responsable...?

“Veus” és un drama que ens fa reflexionar sobre les guerres i les seves conseqüències. Ens parla de les víctimes, les que van morir i les que van sobreviure en pateixen les conseqüències.

És un text colpidor, dur, incòmoda.

Valoració *****

“La noia de la benzinera” , un text escrit i dirigit per Aina de Cos, i interpretat per Lucía Sánchez Cervera i Neus Cortès. Premi de Teatre de Butxaca de Ciutadella.

En una galaxia no molt llunyana, certs delictes no compten. Però totes tranquil·les i tranquils. Parlem d'un altre univers. Aquí tot està bé. La justícia ens protegeix.

“La noia de la benzinera” ens fa reflexionar sobre el sistema judicial. És un text colpidor que ens parla de violència de gènere, de abús sexual i de com la víctima injustament es converteix Escrita a partir de fets reals i de la pròpia experiència de l’autora.

Com podeu veure la meva elecció ha estat la de dues propostes dramàtiques, d’aquelles que surts amb el cor encongit.

Valoració *****

La tria ha estat del tot encertada.

Teatre - MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM  (2, 5 sobre 5)

Dansa - Poesia - QUAN CAU  (3, 5 sobre 5)

Teatre - MARGARITA (4 sobre 5)

Teatre - LA NOIA DE LA BENZINERA  (5 sobre 5)

Multidisciplinar - SWINGABADY CINETUNES  (1, 5 sobre 5)

Teatre - TOT INCLÒS (3 sobre 5)

Dissabte dia 8 és la nostra segona i última jornada al Festival Píndoles d’enguany. Diumenge ens espera una nova marató de teatre al Lliure de Gràcia.

Fem cap al Castell de Montjuïc, aquest cop sense "entrebancs circulatoris" i esperem a l'inici del primer dels espectacles que tenim avui programats. De nou, tenim set propostes a la nostra agenda però, per motius personals que no vénen al cas, només en veurem sis. Avui el nostre guia serà en Toni.

8. Teatre - MENTRESTANT TU I JO QUÈ FEIEM (+)

Una mare (Margarita Ponce) i una filla (Montse Folgado) estan a casa, la mare està preparant un munt de tapers i té mal al braç que li han operat. La filla està embarassada i és dramaturga. Temporalment ha anat a viure amb els pares i ens parla de la peça que està escrivint on la mare n'és la protagonista. El pare "treballa" i el germà descansa.

Estic embarassada. La meva mare insisteix a ser dins meu. Estic embarassada de ma mare? O és ella qui segueix embarassada de mi? Com seria si donés a llum a la meva pròpia mare? I el moment definitiu en el qual ens hauríem de separar? A tot això, on eren ells? I mentrestant, mama, tu i jo què fèiem?

Una peça que parla de la unió i la dependència malaltissa entre una mare i una filla, i la necessària i irreversible separació que ha d'ocórrer per força. Mare i filla que deixen de ser una per ser dues persones. Trencament emocional. Col·lateralment, el paper dels homes dins de la família ... apropem l'oli, el tovalló i de postres ??? Emocionalment presents, físicament absents.

Això és el que pensem que ens volien explicar, però malauradament no ens ha acabat d'arribar la manera de fer-ho i per tant la proposta ens ha descol·locat una mica. Molt creïble la interpretació de la mare.

9 - Dansa - Poesia - QUAN CAU (+)

Un espectacle que barreja dansa i poesia. Dues intèrprets que juguen a veure’s i no veure’s, a voler la posició de l’altra, a trobar els límits de la proximitat i les combinacions possibles entre les dues veus i els dos cossos.

Aquesta peça ens ha incomodat inicialment quan Bel Carruana emet sons sense articular cap paraula, però aquesta incomoditat s'ha transformat de seguida en complaença davant de la peça que ella i Azucena Momo han construït.

Una peça plena de bellesa i plasticitat on la dansa i la poesia es fusionen amb una sincronització quasi perfecta.

10 - Teatre - MARGARITA  ()

I Margarita (Irene Minovas) ens explica que parlava amb els de Glovo que s’endarrerien en la comanda. I ens parla de què per celebrar els inicis de setmana laborals, cada dilluns demanen un McDonalds a Glovo. Perquè poden fer-ho. Perquè arribat el cas, també poden pagar suplement si plou.

Quan la revelació continguda dins una patata fregida desestabilitza a la Margarita, ella necessitarà reafirmar la seva base o no dormir mai més.

La seva parella seu al sofà, ella rep la comanda que li porta en Joel, el repartidor de Glovo. Fantasieja sexualment amb ell mentre signa la recepció, i, recollida la comanda, seu al sofà a sopar. Avui la patata fregida té un gust estrany, de fracàs.

Però fracàs??, si té feina, té parella i té pis, com pot sentir el gust del fracàs?

Un monòleg escrit per la mateixa intèrpret que ens ha agradat molt, i que amaga moltes veritats disfressades de comicitat. No és un fracàs realment acomodar-se amb el que es té, sense qüestionar si és allò el que es vol tenir ? La interpretació d’Irene Minovas ens ha atrapat.

Per poder veure la ressenya original en la seva totalitat cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

Teatre - VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5)

Circ - HIDRATICA (3, 5 sobre 5)

Dansa - LONGING FOR #1 (3, 5 sobre 5)

Teatre - GUARDAR LA ROBA (4 sobre 5)

Teatre - CASA (3, 5 sobre 5)

Teatre - MY HEART WILL GO ON (4 sobre 5)

Teatre - JOLIE (3 sobre 5)

Després del petit tastet del diumenge passat als Lluïsos de Gràcia, ahir divendres dia 7 vam fer cap al Castell de Montjuïc per assistir a la primera jornada del FESTIVAL PÍNDOLES en la seva cinquena edició.

Un entorn privilegiat, una tarda lluminosa i esplèndida, unes magnífiques vistes de la ciutat, una càlida acollida i un cafetó, ens fan oblidar el trànsit que hem trobat per tota la ciutat i especialment accedint a Montjuïc, on al vespre tindria lloc el concert d’Ed Sheeran a l’Estadi Olímpic.

I a les vuit tenim el primer dels espectacles d’aquesta jornada:

Teatre - VETE A APRENDER ÁFRICA (2, 5 sobre 5)

El nostre grup acompanyat d’en Martí, es dirigeix a la seu de les oficines del Castell on, a un despatx del primer pis, tindrà lloc aquesta representació. En un primer moment som només dotze espectadors, però el grup s'anirà engrandint a mesura que avança la nit.

La sinopsi del petit programa del festival indica:

1 Parella interètnica + 1 Sogra racista + 1 Mapa d’Àfrica = 1 Mala combinació

Una noia jove blanca (Anabel Riquelme) s'ha casat en secret amb un home madur de color (Oswaldo Martín), ell està divorciat i té un fill. A la sogra (Eva Cailà) no li agrada gens aquest matrimoni i quan els visita no deixa de fer comentaris de caràcter racista. Descobrirem també que és homòfoba.

Un plantejament a priori interessant, una comèdia que deriva cap a un discurs molt demagògic i gaire previsible. Pensem que necessita un replantejament. Les interpretacions una mica exagerades.

Circ - HIDRATICA (3, 5 sobre 5)

Llegim en el programa de mà:

Un got en un equilibri inestable. Un pas al buit. Un vast buit. Un got buit. L'inestable i el sòlid, fràgil i dúctil, plaent i molest. L'últim punt de desequilibri abans de l'equilibri.

Una mena de basal o petit estany amb un pam d’aigua, una noia asseguda en una galleda i dues galledes més amb una copa i una ampolla buida. Sona la música i Nicoletta Battaglia comença.

Una barreja de dansa, circ, equilibri i mímica, una feina mil·limètricament pensada i d'una més que remarcable plasticitat.

Quan acaba la paraula que ens ve als llavis, es Bonic !!

....la resta d'espectacles a continuació...

Per veure la ressenya original en la seva totalitat, cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

 

I de nou en arribar el mes de juny s'enceta una nova edició del FESTIVAL PÍNDOLES,  la cinquena, que tindrà lloc el cap de setmana del 7 al 9 de juny al Castell de Montjuïc.

I com un tastet del Festival, torna als Lluïsos de Gràcia l’espectacle Racons de Contes que ha tingut lloc avui diumenge dia 2.

Tres històries amagades per diferents espais de l’entitat.

Els contes que s’han pogut veure han estat:

VES A DORMIR, GECKO! () de El Gecko con botas.

La companyia El Gecko con botas està formada per la titellaire Clementina Kura-kura, l'actor i dramaturg argentí Damián Bojorque i l'actriu italiana Susanna Bolgna. Un grup que va néixer a Indonèsia en 2016, lloc on la Clementina i en Damián es van formar en l'art del teatre d'ombres.

Gecko és un dels protagonistes del primer espectacle de la companyia, i es tracta d'un llangardaix, un dels més grans que existeixen, original de l'Àsia.

La companyia combina diferents tradicions per a explicar històries i posar en escena espectacles plens de significats.

VES A DORMIR, GECKO ! ens situa a la jungla  on l’elefant dorm i és despertat per Gecko que no pot dormir. Diu que la llum de  les cuques de llum no el deixen dormir i l’elefant intentarà esbrinar el motiu.

El grup dels gomets grocs hem estat acompanyats a la sala blava dels Lluïsos on ens esperaven la Clementina i el Damián que ens han explicat la història d'en Gecko, amb el llenguatge del teatre d'ombres utilitzant unes ombrel·les, ajudats per alguns instruments de percussió i les llums.

----------------------------

L’ILLA D’EN LLUÍS () de Mon Mas.

L’ILLA D’EN LLUÍS és un recorregut pels diferents llibres de Lluís Farré (Barcelona 1970), escriptor i il·lustrador. Amb aquest recorregut es passa per diferents llibres d'aquest autor, com "L'Ovella Paquita", "Ulls negres" o "Endrapallibres" que apareixen com pinzellades enmig de la narració.

Mon Mas es defineix com a trapezista de la paraula que porta una motxilla plena de contes curts i llargs, fets a mà, ben cuinats per explicar a cau d'orella, dins del llit, a l'hospital, per festa major, a la biblioteca o al terrat.

En Lluís vol ser masover com el seu avi i tenir cura de les ovelles fins que descobreix la seva vocació d'escriptor. L'ovella Paquita, cansada de dur la vida monòtona i sense canvis de tota ovella, decideix deixar el ramat i anar a veure món, començant per la ciutat de Barcelona. A banda d'anar a escoltar òpera, visitar el zoo i treure llibres de la biblioteca municipal per poder-los llegir al metro, acabarà descobrint l'edifici on viu el Lluís Farré, escriptor i il·lustrador.

Paraules, objectes, sons, gest i un polsim de clown…. sacseja i escolta!

Una narració engrescadora que ha fet participar als nens presents a la sala i que abans de marxar han acaronat l’ovella Paquita.

----------------------------

HISTÒRIES DE LLETRES () de l’Estenedor teatre

L'Estenedor teatre és una companyia que va néixer de la mà de David Laín el 1978, i que porta més de 30 espectacles i més de 40 anys d'història.

HISTÒRIES DE LLETRES és un espectacle representat amb titelles de sobretaula i un bon grapat de lletres que tenen molt de joc. Lletres que poden explicar una història en forma de moltes paraules juntes i que compta amb la participació activa del públic.

Un campanar, una estàtua i una turista .... Una A i una U i en David Laín ens engresca en una divertida història, però sobretot el més important és que els nanos han gaudit un munt participant molt activament.

... I com els nanos no volien que l'espectacle arribes a la seva fi, en David Laín ens ha ofert un "Bonus track" improvisat a partir de 3 paraules, (amor, quatre i cinc), que ha recollit entre el públic infantil.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ